Innovació i internacionalització?

Fa molt de temps que evito parlar de política i d'economia. Em trobo realment descolocat i insegur respecte al conjunt de conceptes que la teoria ordena lògicament però la realitat s'entossudeix a demostrar que avui en dia ja no hi ha cap certesa vàlida. Voldria, però, deixar constància d'alguns elements que vaig tenint cada cop més clars pel que fa a l'únic futur possible per al nostre país.
Per començar, a més de l'estalvi i l'austeritat en forma de retallada, només hi ha tres ingredients que es repeteixen en tota recepta sobre la sortida de la crisi: la competitivitat, a partir de la innovació i la internacionalització. Tres conceptes que s'apliquen a l'economia en general o les empreses en concret, però que són perfectament vàlids si els considerem per al conjunt del país: ens en sortirem només si som capaços d'aconseguir una Catalunya  més competitiva, a partir de la innovació i la internacionalització. Mirem-ho, doncs, a poc a poc. ...

Per començar, si parlem d'innovació estricta, ja fa anys que el país s'està preparant, construint un poderós i estructurat sistema d'R+D+i., iniciat pel mateix conseller Mas-Cullell quan ho era del DURSI, i continuat pels consellers Solà, Balcells i Huguet amb les aprovacions del Pacte i el Pla d'R+D+i. Una estructura de centres de recerca lligats al món universitari i coordinats amb el món empresarial per via de la innovació, tot enfocat als grans reptes de futur per al país, i amb dues agències -Acció i Talència- per facilitar la seva tasca d'impuls directe. Un model consensuat amb tots els agents econòmics i felicitat per les més altes instàncies econòmiques mundials.
Per això, sorprèn que el Govern actual es mostri tan destraler amb les seves accions -i incoherent amb la solució a la crisi que proposa tothom-, desmontant tot allò que l'anterior Govern havia seguit construint en el camp de la recerca i la innovació. L'austeritat econòmica hauria d'anar lligada a una mirada que no fos només a curt termini i que reforcés les propostes amb valor afegit per a fer més competitiva la nostra societat. Exemples com la construcció d'un macrocomplexe dedicat al joc només aconsegueix substituir com a sector tractor de l'economia el del totxo pel de l'oci, sempre dintre dels paràmetres del diner fàcil però que no aporta cap element de valor per a generar nou coneixement que ajudi a construir una societat més competitiva.
Però és també en el camp de la internacionalització on s'estan perpetrant destrosses de primer ordre en tot allò que s'havia arribat a construir. Així, i pressionats pel Govern espanyol del Partit Popular, l'entramat de relacions internacionals -en forma de delegacions, que aplegaven les diverses oficines exteriors ja existents sobre el terreny, i que era un projecte iniciat pel mateix President Pujol - s'està desmontant de manera accelerada. Les darreres víctimes, han estat les delegacions de Buenos Aires, després de reduir al mínim les de Nova York i Berlín. Unes accions que han fet creïble el missatge demagog dels unionistes espanyols sobre el suposat cost excessiu de les nostres embaixades, ja que el conjunt de l'acció exterior catalana -tota la xarxa es basava en la minimització de costos, congregant en un sol edifici les oficines de relació comercial, cultural i institucionals ja existents a cada país- no representava ni la meitat del cost que acaba de suposar la nova embaixada espanyola al Marroc. (Aquest és només un de les desenes d'exemples del malbaratament que fa la projecció exterior espanyola dels recursos públics, amb macroestructures dignes d'un gran imperi -com és l'espanyol- i sense que ningú els discuteixi cap dels recursos que hi esmercen).
I tot es produexi al mateix ritme que s'evidencia la necessitat de sortir portes enfora i d'augmentar la presència catalana en l'escena internacional i la nostra capacitat d'actuació tant a nivell econòmic com polític. El darrer exemple -que no serà l'últim- l'acabem de viure amb l'enèssim intent fallit de disposar d'una infraestructura bàsica com és l'aeroport que permetés la connexió directa de Catalunya amb el món, sense haver de passar per Madrid. I el resultat final és el mateix: només hem aconseguit més vols de baix cost i curta volada.
Resumint, doncs, tinc la sensació que s'està enfocant la solució a la crisi a partir de l'eliminació precisament d'aquells aspectes -la innovació i la internacionalització- que tothom considera fonamentals. I això no pot anar bé!