dijous, 2 de febrer de 2012

Wislawa Szymborska

S'acaba de morir la Wislawa Szymborska, poetesa polonesa -premi Nòbel de literatura el 1996- de qui em va agradar molt el seu recull de poemes Vista amb un gra de sorra, traduïts al català per en Josep Maria de Segarra. Diuen que els seus poemes expressen amb claredat l'odi, l'estupidesa, el terror i la tortura en la descripció d'un món constituït per horrors i sofriments, en un to en el que és capaç de barrejar humor i la ironia.
Us en faig un tastet:



Elogi dels somnis


En somnis
pinto com Vermeer van Delft.

Parlo grec amb fluïdesa
i no només amb els vius.

Condueixo un cotxe
que obeeix les meves ordres.

Tinc talent
i componc grans poemes.

Sento veus
no pas pitjor que els sants més devots.

Us admiraríeu
de la gràcia amb què toco el piano.

Volo com s'ha de volar,
és a dir: per mi mateixa.

En caure daltabaix,
sé caure flonjament, sobre un tou de color verd.

No em costa gens
de respirar sota l'aigua,

No em queixo pas:
he arribat a descobrir l'Atlàntida.

A punt de morir, em diverteix

que aconsegueixo sempre de despertar-me.

Així que esclata una guerra,
em tombo d'un costat millor.

Sóc -sense que calgui-
una filla de la meva època.

Fa uns quants anys
vaig somiar dos sols a la vegada.

I fa dos dies un pinguï.
Talment com si el veiés ara.


I això és el que jo veig ara des de la meva finestra: un pingüí i un ós polar gaudint de la nevada!