diumenge, 19 d’agost de 2012

Andrea Camilleri. El vestit gris

Inicio una nova secció dins d'aquest blog: la dels llibres que no m'han agradat. Fins ara, només penjava algun comentari d'aquelles propostes literàries que sí que em diuen alguna cosa. Creia que la meva és només una de les moltes opinions que pot generar la lectura d'un text -tantes com les persones que se'l llegeixin- i, per això, no valia la pena afegir comentaris negatius. Però entenc també que, avui en dia, a tots ens manquen hores -el temps com el valor més important de tots els que ens resten- i, si algú se'l volgués comprar, també s'estalviaria diners (sempre queda l'opció d'anar a la biblioteca!).
Per això us dic: aquest llibre no m'ha agradat gens. Tot i ser un fan declarat d'en Camilleri, i especialment de les seves novel·les sobre Sicília, sense les aventures d'en Montalbano, aquest llibre sobre "una dona misteriosa i un marit que intenta entendre-la" no m'ha aportat ni un gram d'emoció, ni m'ha destapat cap dels mecanismes sensibles que normalment et genera una lectura. Ni parla de Sicília, ni afegeix recursos lingüístics, ni  hi ha intrigues sexuals o dinàmiques mafioses -malgrat que intenta entrar-hi a cada moment, i tot el text és pla i gris.
En resum, doncs, la meva recomanació és que cerqueu altres propostes de lectura més interessants, que n'hi ha, i moltes! ...

Què en diu l'editorial?

Una dona misteriosa i un marit que intenta entendre-la: Camilleri s'endinsa en la inescrutabilitat de la personalitat femenina.
Text de contraportada
Al llarg de la seva extensa i irreprotxable carrera d’alt empleat de banca, Febo Germosino ha rebut tres anònims.
Avui, el primer dia de la seva nova vida de jubilat, els ha posat damunt de l’escriptori. Els dos primers són de l’any de la picor, però l’últim és ben recent i insinua dubtes sobre la fidelitat de la seva jove i atractiva segona esposa, l’Adele.
Perquè la veritable protagonista d’aquesta novel·la és ella, l’Adele, una espectacular femme fatale que en circumstàncies molt especials es posa un vestit gris antic. Un vestit carregat de simbolisme i de significats que potser fóra millor no saber.
Quan Andrea Camilleri abandona el gènere negre fa incursions en les passions de l’esperit humà, que es poden manifestar, com en aquest cas, en l’esperit de misteri sicilià i, alhora, com ha dit ell mateix, en la més «francesa» de les seves novel·les.