Un turista comprant una samarreta del Barça a Chioggia |
Cal dir, per començar, que amb la N. i l'A., sempre que sortim a l'estranger, fem una petita competició -més sociològica que esportiva- tot comptant les samarretes de clubs esportius que vesteixen els turistes d'arreu. Per exemple, fa dos anys, a Suïssa, el resultat va ser escandalós, i el Barça va guanyar la prova amb més de trenta turistes que portaven una samarreta del Barça (inclosa, com a exemple de llunyania, una noia amb xador i la samarreta amb el 4 d'en Guardiola!). El segon equip, ja molt lluny, la Juventus de Torí, amb tres samarretes. Aleshores, el Barça lluïa orgullós el logo d'Unicef a la pitrera.
Enguany, per terres italianes, la cosa ha estat ben diferent: el Barça només ha pogut empatar, amb ni més ni menys que la samarreta de la selecció espanyola, recent campiona d'Europa. (No cal dir, amb un equip plagat de jugadors catalans, i sense permetre la participació de la nostra selecció; però això no ve al cas, ara). Lluny de l'explosió de fa dos anys, amb només vuit samarretes no s'ha allunyat gaire de la resta d'equips europeus (Milan, Real Madrid, Bayern, Arsenal), malgrat que la samarreta d'en Messi, segons els venedors venecians, acostuma a ser la més venuda.
Però em marxat amb la sensació, clara i evident, que el Barça ja només és un club més de futbol, entre molts d'altres; això sí, amb el millor jugador del món a les seves files. Però el canvi Qatar Fundation per Unicef ha estat un mal negoci, que ha fet perdre força punts a la imatge barcelonista. Queda dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada