Bernard Beckett. Gènesi

Utilitzant la dialèctica de Plató (i amb la presència esporàdica d'Aristòtil i Pèricles), tot l'escenari on es desenvolupa la història és només un tribunal de l'Acadèmia, l'any 2075, en el que Anaximandre haurà de passar un dur i llarg exàmen de cinc hores sobre la història recent i els fets passats que varen portar la civilització a viure en una illa del Pacífic, totalment aïllada.
Amb raonaments que van molt més enllà del què som i què hi fem aquí, sobre on és l'essència i l'ànima humana, animal i maquinària,la consciència i la diferència. Un debat apassionant sobre la intel·ligència artificial i els seus límits (no podem programar una màquina perquè pensi, però podem programar una maquina que es pugui programar amb el pensament), la seva capacitat de discernir el bé i el mal (amb l'imperatiu de no fer mal a un altre ésser conscient), o la capacitat dels artificis per anar més enllà dels càlculs i arribar a tenir sentiments.
També amb referències a la feina de l'historiador i el seus límits. I acabant amb plantejaments polítics (l'Estat que pensa per tots, el govern d'uns quants savis en benefici del conjunt de la humanitat, enfront de la confiança en els individus, sense posar límits a la seva curiositat). O sobre l'ortodòxia i l'heterodòxia dins de les disciplines organitzades. (Un debat ben actual, i sinó que li preguntin a l'Ernest Maragall, que s'atreveix a pensar pel seu compte a dins del seu partit!).
Una barreja entre El mecanoscrit del segon origen (l'Adam i l'Eva, com a iniciadors de la nova "humanitat"); el Jo, robot!  de l'Assimov (per l'evident semblança en els raonaments i manaments per a les màquines); i algun toc de Terminator (amb la idea que les màquines inicien una revolta per dominar la població del planeta).
L'autor -Bernard Beckett, científic neozelandès que es dedica a escriure per a joves, m'és totalment desconegut, però cal reconèixer-li la traça de travar un relat que t'atrapa des de bon principi, i que conté dues sorpreses finals que et fan venir ganes de tornar-la a començar. Ideal per nois de l'ESO que estudiïn filosofia (encara es fa, això?), el llibre, però, no és exclusiu per a joves. Només necessiteu una tarda tranquil·la de diumenge ...

Què en diu l'Editorial?

GÈNESI

Bernard Beckett

Editorial: Estrella PolarCol·lecció: La Via Làctia

Un fenomen internacional

Segona meitat del segle XXI.

Text de contraportada
L’Ànax viu en una societat sota el règim de la República Platònica, que des del 2051 està completament aïllada de la resta del món, amenaçat per armes biològiques. Ha arribat l’hora que l’Ànax presenti la seva tesi a la comissió de l’Acadèmia, la institució més elitista i més poderosa. 

Les quatre hores que dura l’examen seran determinants per al seu futur i revelaran que no és possible un món millor sense un pecat original.