dissabte, 19 de març del 2011

Empresa i llengua. Bon profit!

El Departament d'Economia i Empresa acaba de suprimir el programa Profit, per a incentivar els treballadors dels sector del comerç i l'hostaleria a aprendre el català per a la pràctica de la seva activiat professional. Ha eliminat un dels programes més rendibles - iniciat l'abril de 2008, ha realitzat fins al febrer de 2011, un total de 400 cursos i ha comptat amb la participació de 3.406 alumnes- i que aconseguia lligar l'aprenentatge de la llengua com a capacitació professional, amb la millora de la gestió empresarial, i amb uns resultats extraordinaris d'integració i cohesió a partir del fet laboral. És a dir, doncs, que tenim un Govern que, mica en mica, va deixant clares les seves prioritats, i en un sentit contrari a allò que se li suposa com a Govern d'un país i d'allò que se succeeix en el món de la gestió empresarial.
I és que, ara fa pocs mesos, el mateix Govern havia publicat una innovadora guia de responsabilitat social empresarial centrada en la gestió dels aspectes de llengua. El document es titula “Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès” i ha estat elaborat per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, a partir de l'experiència extreta de diverses empreses ben gestionades des del punt de vista de la lògica empresarial.
El manual, que reflexiona al voltant dels aspectes lingüístics com un element més en la gestió de la RS de les empreses, proposa el repte d'integrar els aspectes lingüístics dins de les matèries gestionades en el marc de l’RSE, és a dir, donar-li la normalitat que es mereix per part de les empreses que gestionen la seva RSE.
Un bon repte, doncs, el de plantejar la llengua com un element de responsabilitat social. Precisament, la responsabilitat que no ha tingut el nostre Govern eliminant el programa Profit.


 
Després del desenvolupament que ha tingut l'RSE en els darrers anys, aquest manual proposa un marc de reflexió per a les empreses sobre com integrar els aspectes lingüístics a l'RSE. Si, fins ara, s'havia formulat els aspectes referents a la llengua des del marc normatiu, en aquest document es parteix del desenvolupament empresarial de l'RSE com una estratègia corporativa, entenent que la llengua també forma part de la responsabilitat social de les empreses. Així, les empreses que volen construir una ciutadania corporativa sensible i compromesa amb el seu entorn haurien d’incorporar aquesta perspectiva entre els temes rellevants en la gestió de la seva RSE. La relació positiva amb els territoris on l’empresa opera i amb la seva cultura, llengua i personalitat esdevenen una manera de guanyar ciutadania corporativa.
Personalment, però, no sé si aquesta és la fórmula ideal. Estic convençut que la gestió lingüística de les organitzacions pot tenir una mirada encara més rellevant que la de la RSE, des del punt de vista explícit de l'eficiència econòmica. Si la societat ja fos responsable, la llengua -el conjunt de llengües d'un mercat- seria un element més de la venda, tant important com el preu, l'envoltori, el disseny, ... i que s'inclouria en qualsevol estrategia de penetració en un nou mercat.
De moment, però, sí que sembla un bon inici que es plantegi com un element de responsabilitat social. Les empreses han d’abordar-la transversalment, ja que té a veure amb tots els aspectes substancials de l’RSE:
  • laborals;
  • socials;
  • econòmics;
  • de producte;
  • d’atenció a la clientela;
  • de relació amb els grups d’interès;
  • de relació amb la comunitat;
  • sostenibilitat.
Una de les idees força que s’hi expressen és que l’empresa ha de combinar tres vectors:
  • el legal, garantint el compliment i també l'esperit de la norma;
  • el comercial, incorporant criteris de mercat;
  • i el de responsabilitat social, essent sensibles a les inquietuds de la societat.
L'autor també s'atreveix a anar un xic més enllà, quan proclama que Catalunya pot esdevenir un espai d’excel·lència per a l’aprenentatge corporatiu sobre la gestió del multilingüisme i la diversitat cultural que les multinacionals puguin aplicar en altres contextos.

En tot cas, sembla que no ens quedarà més remei que, des de la societat civil i l'econòmica, li recordem al Govern quin és el seu grau de responsabilitat social amb la llengua. Que les aprofiti!