Aquest llarg informe, elaborat amb l'empresa consultora Accenture, intenta analitzar els ingredients necessaris per tal que la innovació i l'esperit emprenedor creixin en la nostra societat. S'analitza, per tant, l'administració, les empreses, el sistema educatiu, les persones, les relacions socials i la responsabilitat social corporativa, com les sis grans peces d'aquest trencaclosques de la innovació.
Com sempre -tot i la crida a la responsabilitat social corporativa- no es pensa en la versió catalana d'un treball d'aquestes característiques. Per això, m'atreveixo a penjar la meva traducció del resum executiu de l'Informe, que considero prou interessant.
L'art d'innovar i emprendre. Quan les idees es converteixen en riquesa
(Resum executiu, amb subratllats meus)
La promesa de la innovació que canviarà el món
L'evolució humana està marcada per la innovació. Tant en política com en l'àmbit dels negocis es parla de la innovació com la solució a la crisi. Els experts estan d'acord amb aquesta afirmació, però consideren que encara que la innovació és necessària, s'ha de fer amb paciència, ja que es tracta d'una inversió a mig i llarg termini.
La crisi ha tret a la llum la importància de la innovació per a la sostenibilitat de les empreses i de la societat. El 2010 torna a ser una prioritat estratègica per al 72% de les empreses. Els directius i polítics d'avui no estan lluitant en termes de l'aposta per la innovació, sinó de la seva capacitat per executar les iniciatives d'innovació amb eficàcia. La innovació es caracteritza per la incertesa i els líders han d'aprendre a gestionar-la.
Han d'entendre que la innovació pot sorgir des de qualsevol part d'una organització estesa que no només es compon dels propis empleats, sinó també de la resta dels stakeholders. Però la innovació no sorgirà sense la cultura adequada. Només una cultura que tolera l'error fomenta l'emprenedoria i la innovació.
No existeix una definició concisa d'innovació. Definir de manera exacta la innovació és una tasca difícil i en gran mesura innecessària. El que sí que hem de fer és entendre els pilars que sustenten la innovació i enfortir-los.
Coneixent les seves propietats i el seu funcionament podrem construir les bases de l'economia moderna. Abans que res, s'ha de respectar un element fonamental: la innovació sostenible d'una regió no depèn de les seves polítiques o institucions, depèn de les seves empreses.
Les peces que configuren el trencaclosques de la innovació nacional
No hi ha receptes en les agendes d'innovació nacional, però els experts del Future Trends Forum sí que han identificat una sèrie d'ingredients necessaris perquè la innovació i l'emprenedoria tinguin lloc. Es poden agrupar en les sis grans peces que configuren el trencaclosques de la innovació:
La funció del Govern
Les administracions públiques i els governs compleixen una funció fonamental en la innovació, ja que l'entorn regulatori influeix en com les empreses aprofiten les noves oportunitats de negoci. Els factors analitzats pel Banc Mundial en els seus informes Doing Business quantifiquen la facilitat d'establir negocis en un país i serveixen de punt de partida per a un Govern. La funció de l'Administració consisteix a aplanar el camí perquè la innovació pugui tenir lloc.
La innovació a l'empresa
Els marges de les empreses es fan més petits a mesura que un producte o servei es consolida. El creixement sostenible d'una empresa no pot procedir del business as usual, sinó que han de buscar noves fonts de rendibilitat i, per això, les companyies han de posar més èmfasi en la innovació.
La innovació a l'empresa consisteix a fer aflorar i recollir les idees que sorgeixen en l'organització, aprofundir-hi i posar en pràctica aquelles que siguin viables. Les idees no només sorgeixen de l'interior de la pròpia organització, sinó que també poden originar-se en l'entorn que l'envolta. Els directius han de desenvolupar una cultura en què empleats, clients i proveïdors sentin que formen part d'una organització dinàmica en la qual es fomenta la innovació. Aquesta sorgeix de manera espontània, però només amb la cultura adequada es pot aconseguir la regularitat en les innovacions que caracteritza a una empresa innovadora.
L'educació per a la innovació i l'emprenedoria
Els experts del Future Trends Forum consideren que l'emprenedor no neix, sinó que es fa. No hi ha un moment adequat per a la formació en emprenedoria: les persones han de formar-se en aquesta matèria durant tot el cicle educatiu. L'educació en emprenedoria és essencial per al desenvolupament del capital humà necessari per a la societat del futur.
L'educació primària, al englobar les edats més primerenques, forja les bases d'aquest desenvolupament i és el lloc adequat per fomentar la cultura emprenedora. La universitat, on s'adquireixen coneixements més específics, és el lloc adequat per fomentar la cultura innovadora. Les escoles de negocis també tenen una important funció en la innovació. En elles es formen els líders que hauran de gestionar la innovació.
Les persones en el procés d'innovació
L'origen de la innovació d'una empresa, una regió o un país són les seves persones. La innovació requereix persones creatives i amb iniciativa, però és aquesta iniciativa el principal senyal d'identitat d'un innovador. Donats el context i l'oportunitat, gairebé qualsevol ciutadà pot originar una idea creativa. És la iniciativa i la capacitat de posar aquestes idees en pràctica el que defineix a una cultura innovadora. Es tracta de fomentar l'esperit emprenedor en les persones i això només s'aconsegueix amb la motivació adequada.
Els experts del Future Trends Forum identifiquen dues grans fonts de motivació. La primera engloba el desig ardent, la fam o la necessitat de supervivència. Així, la creativitat sorgeix davant la necessitat de solucionar un problema de manera urgent. La segona gran font d'innovació procedeix de la competitivitat. Una vegada garantit un nivell de benestar, l'afany de superació d'algunes persones s'alimenta de manera contínua la iniciativa necessària per seguir innovant.
Una empresa innovadora necessita genis, que són els professionals que conceben noves perspectives, transformen aquestes perspectives en idees i les idees en innovació. No obstant això, també necessita de paladins que donin suport, fomentin i promoguin la innovació, així com de líders encarregats de dissenyar les estructures i les operacions de l'organització amb l'objectiu de fomentar la innovació.
Les regions i els països també han d'aprofitar el potencial dels «nous argonautes»: emprenedors educats a l'estranger que tornen als seus països armats amb coneixements i llistes de contactes globals. Aquests argonautes juguen un paper fonamental en l'expansió del coneixement i en la globalització de la innovació, així com en el desenvolupament dels seus països d'origen. Són els connectors que democratitzen la innovació.
Els cercles socials que potencien la innovació
Les empreses s'estan focalitzant en funcions específiques de la cadena de valor i depenen cada vegada més de la col·laboració amb altres empreses per portar al mercat productes i serveis innovadors. Els clústers com Silicon Valley ofereixen un brou de cultiu per al desenvolupament d'aquesta col·laboració. La proximitat fomenta les relacions personals i les converses informals que permeten transformar les idees en innovació. Els clústers també ofereixen finançament a través de mercats de capital risc molt desenvolupats.
Els clústers constitueixen un context adequat per a la innovació, però aquesta no es limita només a ells. Les millores en el transport i les comunicacions permeten que noves empreses puguin accedir al mercat global des de qualsevol part del món. Per a això han de desenvolupar l'habilitat d'escanejar el món a la recerca de recursos i capacitats que complementin les de la pròpia companyia.
La responsabilitat social en el procés innovador
La innovació social requereix de la col·laboració de governs, negocis i organitzacions sense ànim de lucre. Fa falta el compromís de tots els stakeholders per aplicar solucions innovadores i de caràcter empresarial, orientades a resultats i amb perspectives d'escalabilitat per resoldre els grans problemes socials i mediambientals. En aquesta col·laboració, l'emprenedor social presta un paper fonamental com a encarregat de buscar solucions a les necessitats reals d'aquestes persones, innovant per oferir el que elles demanen, no el que altres consideren necessari.
Les noves coordenades de la innovació
Les empreses nord-americanes continuen sent les més innovadores, però les coses estan canviant. La globalització de les comunicacions i el transport ha simplificat el comerç internacional i moltes de les noves empreses neixen globals, establint-se en el país, la comunitat o la regió que més s'ajusti als seus interessos. Mentrestant, les grans companyies distribueixen les seves operacions en diferents països, aprofitant les millors condicions. Els governs de tot el món competeixen per construir l'ambient més favorable per als negocis i estan abraçant la innovació.
La innovació s'està desplaçant als països emergents. Durant les últimes dècades han estat receptors de tecnologia i coneixement, i han après en aquest procés. Encara que la còpia segueix estant present, la imitació està donant pas a la innovació. Les capacitats adquirides en els processos de deslocalització d'Occident estan sent complementades pels governs amb grans inversions de R + D i educació. Els coneixements adquirits estan sent adaptats i millorats per fer front als seus principals adversitats. Xina i l'Índia, amb poblacions per sobre dels mil milions d'habitants i baixos nivells salarials, estan repensant no només els productes, serveis i sistemes de distribució, sinó els propis models de negoci. Les seves empreses han de fer front a les grans escales, a un ritme de canvi accelerat, a governs proactius, a una classe mitjana creixent i les noves tecnologies.
Els països emergents s'estan convertint en innovadors pels seus propis mèrits i estan deixant de ser mers imitadors talent, encara que el centre de la innovació segueix sent els Estats Units i Occident té molt pes. No obstant això, la crisi ha posat de manifest les barreres que els països desenvolupats posen a la innovació. Sempre s'ha assenyalat als governs dels països emergents com intervencionistes però, pel que fa a la innovació, els governs occidentals poden resultar més perjudicials. Els governants semblen ser més conscients i estan reaccionant.
La societat s'enfronta a fortes pressions per al canvi, entre les quals destaquen: la globalització, el desenvolupament sostenible, les noves tecnologies i el canvi demogràfic. Una política innovadora ha de reconèixer i considerar aquestes pressions, a més de mantenir un enfocament global i coherent. Els països i regions que donin resposta a aquestes qüestions estaran més ben preparats per afrontar el futur.
La innovació a Spain
Tot i que la situació de la innovació a Spain ha millorat al llarg dels últims anys, encara es troba en una posició relativament desfavorable enfront dels països més avançats en aquesta matèria.
El Govern considera la innovació com un dels eixos principals per al creixement i ha elaborat una agenda ambiciosa en aquest sentit. Aquest pla hauria de donar resposta a les qüestions plantejades pels experts, que consideren que s'han d'aprofitar millor les inversions i innovacions que les empreses del sector de les TIC ja han realitzat. Els sectors tradicionals tenen un gran potencial innovador i es poden nodrir del coneixement que es genera en les àrees de tecnologia punta. També ha de fer front a altres grans problemes, com la necessitat de reformar el sistema educatiu per fomentar una cultura d'esforç i emprenedoria, divulgar de forma continuada la necessitat d'innovar en les petites empreses perquè aprofitin els incentius fiscals i reformar el sistema financer per que permeti a aquestes empreses créixer. La resposta del Govern a aquestes i altres qüestions serà crucial per determinar el paper d'Espanya en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada