dijous, 30 de maig del 2013

Lectura en veu alta

Una mala foto -presa per mi mateix- d'un dels moments del concurs
Per segon any, tinc la sort d'assistir al Certamen nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta. En aquesta ocasió, ja en la segona fase, a l'auditori del CaixaFòrum, on hi arriben els nois i noies que han aconseguit superar una primera fase comarcal, després d'haver llegit els llibres proposats. No cal repetir quins són els valors de la lectura en veu alta. És clar que, per als joves, la preparació prèvia al certamen ja comporta un grau de preparació remarcable i de compromís important amb la lectura: han de treballar la comprensió del text, el ritme, la fonètica, l'entonació, ... (a banda, és clar, del vocabulari i la gramàtica).
Per això, cal felicitar a tots els participants, perquè ben segur que hi han sortit guanyant, i als mestres, que fan un esforç complementari per tal que els alumnes s'impliquin en una activitat com aquesta.
No em puc estar, però, d'apuntar un parell de comentaris, per si serveix d'alguna cosa anotar en un blog els temes que et volten pel cap.
El primer és el del treball en equip. De fet, tota la classe participa d'un projecte d'aquestes característiques, encara que prèviament s'eliminin entre ells. I és per això que no entenc com, en la fase de classificació comarcal al Vallès Oriental, només es permetés assistir a una persona acompanyant i un mestre per cada participant, quan aquests hi venen en representació de tot un grup classe. El resultat: la sala de l'Institut Antoni Cumella de Granollers mig buida, quan és un espai que es podria omplir perfectament. L'any anterior, al Patronat de La Garriga, l'aforament va permetre acompanyar a uns quants alumnes de cada classe als que llegien. I l'experiència fou col·lectiva, i no només individual.
El segon comentari és en referència als criteris -i crec coincidir amb altres dels assistents, tal i com em van comentar a la sortida- utilitzats pel jurat a la semifinal que vaig presenciar. Sense posar en dubte la decisió del jurat -indiscutible, només faltaria- sobre quin grup llegia millor, ni la qualitat de la lectura de cada un dels grups, especialment dels guanyadors -que no se m'enfadi cap pare!-, sí que volia expressar la meva opinió respecte als criteris utilitzats per valorar l'estil de lectura que es promou amb el certamen.
I és que un dels trios de la Tropa de corsaris (els alumnes de 3r i 4t) varen proposar una versió de la lectura que contemplava la pràctica de l'entonació, el ritme, les pauses i la fonètica molt més accentuada. Allò que se'n diu una "teatralització" del text. Marcant molt més els personatges, i mostrant petits tocs -una gorra, un gest, un moviment del cos, ...- que permetien captar molt més bé el text que s'estava llegint. (Segons el meu criteri, va llegir, sense cap mena de dubte, molt millor que el que va resultar guanyador; però això pertany a una discussió sobre opinions, que no és del meu interès reflectir en aquest post).
Per tant, la sensació final que en vàrem treure els assistents és que el jurat prefereix fomentar una lectura, a més de neta i clara, estàtica i insípida, més que no pas una implicació dinàmica i directa en el que s'està llegint. L'organització sembla, doncs, partidària de la narració d'aquell presentador de televisió -Carrascal, es deia?- que mai variava la silueta de la seva figura ni el to de veu, enlloc de les explicacions d'un Tomàs Molina que ens ajuda, amb les expressions del seu cos, a comprendre millor allò que està dient amb la paraula. O que és una millor lectura la del català pla i serè que sona pels altaveus del ferrocarrils catalans que no pas l'ímpetu que transmet una transmissió d'en Puyal.
Cadascú té les seves experiències de lectura en veu alta. Les meves van lligades a com a casa em llegien els contes quan era petit. I no tinc cap mena de dubte que, a més d'una correcta pronúncia, dicció i entonació, s'hi afegien molts altres elements que la feien més dinàmica i atractiva. I això ho he seguit comprovant en molts altres àmbits de la vida en la que dominar la lectura és fonamental i imprescindible.
I, per això, m'atreveixo a posar en dubte l'estil de lectura que fomenta el concurs. I és que, al ritme que avancen les màquines avui en dia, o humanitzem la lectura o d'aquí a pocs anys veurem com un lector automàtic guanya el certamen de l'Enciclopèdia.
Tot això, tenint present que la mateixa Enciclopèdia Catalana, organitzadora del certamen, en deia això, sobre la lectura en veu alta: ...


Podem distingir les modalitats bàsiques de lectura en veu alta següents: 

  • Lectura dramatitzada: Permet la intervenció de més d'un alumne i la lectura dels fragments corresponents a un narrador i diferents protagonistes de la història. 
  • Lectura comunicativa: Lectura individual d'un text que els altres no tenen. Potencia la capacitat d'escoltar de la resta del grup. 
  • Lectura avaluativa: Lectura en veu alta d'un text determinat per avaluar-ne després determinats aspectes: la velocitat, l'entonació, la correcció, el ritme, la fonètica… Permet assenyalar els aspectes concrets de la lectura que cal millorar. 

Per a dominar les destreses necessàries per tal de fer una lectura expressiva correcta es poden tenir en compte els punts següents: 




  • Llegir amb una entonació adequada, amb la velocitat, la pronunciació i el ritme que demana cada tipus de text. 
  • Controlar el procés lector per a assegurar una lectura correcta d'allò que diu el text (preparar-se la lectura, mantenir l'atenció, saber què s'ha de fer davant de paraules difícils…). 
  • Llegir en públic textos diversos, amb expressivitat, captant l'atenció, amb l'entonació, el ritme i la velocitat adients en cada cas, controlant el procés de lectura. 
  • Tenir clar amb quin objectiu o amb quina intenció es llegeix un text determinat (un llibre de consulta, un fullet de propaganda, un rètol, un diccionari, un còmic, una novel·la…), per a ajustar-hi la lectura.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, per error, he tingut la desgràcia d'arribar al seu blog i haver de llegir el seu post entre riures, sorpreses i nombroses combulsions. I es que no es més que una "pataleta" de nen petit plena de desgabells. Jo hi era present en aquesta semifinal i voldria fer algun comentari sobre el seu patètic discurs reivindicatori:

1- Quina relació hi te vostè amb aquest grup que diu que ho va fer tant i tant bé? Alguna cosa em diu que molta...

2- Aquestes noies es disfrassaven i punxaven llapis al cabell molt bé, però aquest certamen no va ben be d'aixo... El que s'ha de treballar és el que es vol expresar amb la veu, no amb el cos . També s'ha de destacar que el text que els va tocar a aquestes noies era el més preuat per tots, en canvi, altres grups van haver de llegir textos molt més complicats, desequilibrats i menys emocionants. (Com va ser en el cas dels guanyadors, que ho van merèixer després d'interpretar la considerada per molts PITJOR de totes les lectures proposades).

3- No trobo bé que intenti ofendre d'aquesta manera a tres nois de secundària, no és gens ètic per part seva. Si les seves noietes no han guanyst, feliciti-les per haver arribat fins a una semi-final i no embruti el treball que han fet amb aquestes comparacions sense cap ni peus.

Bé, encara no he acabat però crec que ho deixaré aquí per respecte a les persones que potser han fet un esforç més gran que el de vostè i podrien sentir-se ofeses, i aquesta no és la meva intenció.

Bona nit.

MjesusCM ha dit...

Moltes gràcies, Anònim perquè subscric totalment les teves paraules. Amb l'únic que podria estar d'acord amb el Quico és amb la qüestió de la sala mig plena.

Trobo de molt mal gust que, per poder remarcar les excel·lències d'un dels grups, qüestionis la qualitat de l'altra. I més quan, com en el teu cas, jo vaig estar tant als Quarts de Final com a les Semifinals. Als Quarts de final ja no em va convèncer l'elecció del grup de les 3 noies que van teatralitzar perquè crec que hi van haver altres grups que ho van fer molt millor (tant en fonètica com en dicció). Fins i tot, en acabar el concurs, vam estar parlant amb un dels membres del jurat i els vam preguntar si és que es valorava el fet de teatralitzar, i ens van dir que no; que no es tractava en absolut, d'això.

Coneixo els 3 alumnes que van guanyar a la semifinal i tots ells fan teatre, i ho fan molt bé (per la qual cosa haurien pogut "teatralitzar" el text, encara que, malauradament, van tenir molt mala sort i els va tocar el PITJOR text de tots; es tractava d'un text molt descompensat i molt narratiu). No obstant això, van llegir molt bé i, moltíssima gent es va alegrar que quanyessin.

El grup de les 3 noies tenen l'opció de presentar-se a concursos de teatre i allà els podran valorar aquests altres aspectes que, en aquest concurs, no s'hi havien de contemplar.

A part d'això, estic d'acord amb tu en tota la qüestió de la sala mig buida.