dilluns, 25 de juny del 2012

El multilingüisme a Europa

La UE realitza periòdicament enquestes sobre temàtiques d'interès per al futur de la Unió. Una de les darreres és l'Eurobaròmetre sobre Els europeus i les seves llengües, i mostra la visió sociològica que tenen els ciutadans sobre  el coneixement i els usos de les diverses llengües. I és que la realitat lingüística del nostre continent és ben diversa: disposa de 23 llengües oficials dels estats (búlgar, txec, danès, holandès, anglès, estonià, finlandès, francès, alemany, grec, hongarès, irlandès, italià, letó, lituà, maltès, polonès, portuguès, romanès, eslovac, eslovè, espanyol i suec, oblidant-se del català, oficial a Andorra, un estat europeu que no és dins de la UE), i 60 altres llengües, anomenades "indígenes regionals i minoritàries", a més del fet que moltes persones migrants parlen llengües pròpies fora del seu territori.
Val la pena conèixer quina és la mirada que en fa la UE, i com s'està desenvolupant l'Estratègia per al multilingüisme, aprovada el novembre de 2005 i ara substituïda per l'Estratègia 2008, que establia tres línies bàsiques de la política de la UE en aquest àmbit, que tots compartim:
  • Reconèixer l'important paper que les llengües i el multilingüisme juguen en l'economia europea, i trobar la manera de desenvolupar-los en el futur.
  • Encoratjar els ciutadans a aprendre i parlar altres idiomes, per tal de millorar l'entesa mútua i la comunicació;
  • Garantir als ciutadans l'accés a la legislació comunitària, els procediments i la informació en el seu idioma.
Ara bé, tots sabem de la capacitat limitada de la UE d'actuació, ja que la responsabilitat de la política lingüística- i de les polítiques d'educació, cultura, mitjans de comunicació, ...- correspon als estats membres. Tot i amb això, Europa s'ha compromès a salvaguardar i promoure el coneixement de la diversitat lingüística, per raons d'identitat cultural i d'integració social i cohesió, i pel convenciment que els ciutadans multilingües estan en millor situació per aprofitar les oportunitats econòmiques, educatives i professionals creades per una Europa integrada, generant una força de treball amb mobilitat, clau per a la competitivitat de l'economia de la UE.
Aquesta estratègia complementa el Pla d'Acció «Promoure l'aprenentatge d'idiomes i la diversitat lingüística", aprovat el 2003, en el que hi figuraven mesures destinades a donar suport les iniciatives realitzades a nivell local, regional i nacional per a ampliar els beneficis de l'aprenentatge d'idiomes a tots els ciutadans com un l'activitat al llarg de tota la vida, millorar la qualitat de l'ensenyament d'idiomes a tots els nivells, i crear un entorn favorable a les llengües a Europa, acceptant la diversitat lingüística, la construcció de comunitats favorables a les llengües, i fer més fàcil l'aprenentatge d'idiomes. Sembla ser que el Partit Popular europeu hi donava suport!
I és que la UE anima a tots els ciutadans a ser multilingües, amb l'objectiu a llarg termini que tots els ciutadans tinguin un coneixement pràctic d'almenys dues llengües addicionals a la seva llengua materna. Però, com podrem observar, això es dóna en proporció inversa a la voluntat imperialista dels estats: anglesos, francesos i espanyols són els que en surten més retratats!
Com sempre, a continuació n'explico alguns detalls i en tradueixo el Resum Executiu, mentre em faig una pregunta ben simple: Per què Andorra no pot participar en els estudis / enquestes que es fan des de l'Eurobaròmetre? Si fos així, s'hauria visibilitzat abans que res que és un estat totalment multilingüe, i la llengua catalana s'hauria considerat una llengua d'estat. ...
Aquesta enquesta va ser realitzada per l'empresa TNS Opinion als 27 Estats membres de la Unió Europea entre el 25 de febrer i l'11 de març de 2012. Alguns dels 26.751 enquestats de diferents grups socials i demogràfics van ser entrevistades personalment en la seva llengua materna a la llar, en nom de la DG d'Educació i Cultura, la DG de Traducció i la DG d'Interpretació. La metodologia utilitzada és la de les enquestes de l'Eurobaròmetre, dutes a terme per la DG de Comunicació.
Els resultats de l'enquesta s'analitzen tant a nivell de tota la UE com per a cada un dels estats. Els resultats també s'han comparat amb l'enquesta anterior, realitzada el 2005. (Hi ha una sèrie de diferències entre aquesta última onada i la que es va realitzar el 2005: el qüestionari ha estat modificat i és més curt i la redacció d'algunes preguntes també s'ha alterat; el 2005 i l'enquesta es va realitzar en 29 països: els 25 Estats membres més Bulgària, Romania, Turquia i Croàcia. Aquesta enquesta inclou Bulgària i Romania (que es van incorporar a la UE el 2007), però no Croàcia i Turquia. Les comparacions entre les dues enquestes es basen en la UE-25 (el 2005) i la UE-27).


Resum executiu:
  • D'acord amb la població de la UE, la llengua materna més parlada és l'alemany (16%), seguit per l'italià i anglès (13% cadascun), francès (12%), a continuació, espanyol i polonès (8% cadascun).
  • Per a la majoria dels europeus, la seva llengua materna és una de les llengües oficials del país on resideixen.
  • Més de la meitat dels europeus (54%) són capaços de mantenir una conversa en almenys un idioma addicional, una quarta part (25%) són capaços de parlar almenys dos idiomes addicionals i un de cada deu (10%) són versats en almenys tres idiomes.
  • Gairebé tots els entrevistats a Luxemburg (98%), Letònia (95%), Països Baixos (94%), Malta (93%), Eslovènia i Lituània (92% cadascun) i Suècia (91%) diuen que són capaços de parlar almenys una llengua addicional a la seva llengua materna.
  • Els països que mostren els augments més notables en la proporció d'enquestats que diuen que són capaços de parlar almenys una llengua estrangera prou bé com per mantenir una conversa, en comparació amb les dades de l'anterior edició de l'enquesta de l'Eurobaròmetre, són Àustria (+16 punts percentuals al 78%), Finlàndia (+6 punts a 75%) i Irlanda (+6 punts a 40%).
  • En contrast, la proporció d'enquestat capaç de parlar almenys una llengua estrangera ha disminuït notablement Eslovàquia (-17 punts percentuals a 80%), la República Txeca (-12 punts a 49%), Bulgària (-11 punts a 48%), Polònia (-7 punts a 50%) i Hongria (-7 punts a 35%). En aquests països el canvi a la baixa respecte al 2005 ho és per al cas de ciutadans capaços de parlar idiomes estrangers com el rus i alemany.
  • Pocs països mostren un notable increment en la proporció d'enquestats que poden parlar almenys dues llengües estrangeres. Els casos més notables són els d'Itàlia (+6 punts percentuals, fins al 22%) i Irlanda (+5 punts a 18%).
  • No obstant això, nou Estats membres mostren una caiguda significativa de més de 5 punts percentuals: Bèlgica (-16 punts percentuals, fins al 50%), Hongria (-14 punts a 13%), Bulgària (-12 punts a 19%), Polònia (-10 apunta a 22%), Portugal (-10 punts a 13%), Malta (-9 punts a 59%), Luxemburg (-8 punts a 84%), Dinamarca (-8 punts a 58%) i Estònia (- 6 punts al 52%).
  • Els països on els enquestats tenen menys probabilitat de què siguin incapaços de parlar cap altre idioma estranger són Hongria (65%), Itàlia (62%), Regne Unit i Portugal (61% cadascun), i Irlanda (60%).
  • Els cinc idiomes més parlats estrangeres segueixen Anglès (38%), francès (12%), alemany (11%), espanyol (7%) i rus (5%).
  • A nivell nacional, l'anglès és l'idioma més parlat com a llengua estrangera en 19 dels 25 Estats membres en què no és una llengua oficial (és a dir, excloent el Regne Unit i Irlanda).
  • La majoria dels europeus que parlen anglès, alemany, espanyol i rus com a llengua estrangera creuen que tenen millors competències bàsiques. Les qualificacions de nivell d'habilitat són molt similars als observats en l'enquesta de 2005.
  • Una mica més de dues cinquenes parts (44%) dels europeus diuen que són capaços de comprendre almenys una llengua estrangera prou bé com per poder seguir les notícies a la ràdio o la televisió. L'anglès és el més àmpliament entès, amb una quarta part (25%) dels europeus capaç de seguir les notícies de ràdio o televisió en aquest idioma. El francès i l'alemany s'esmenten en un 7% dels enquestats cada un, mentre que l'espanyol (5%), el rus (3%) i l'italià (2%).
  • El percentatge d'europeus capaços de llegir un article de diari o una revista en un idioma estranger és de poc més de dues cinquenes parts (44%). Una vegada més l'anglès és l'idioma estranger més estès, amb una proporció similar dels europeus (25%) capaç de llegir un article de diari o revista en l'idioma. El francès és esmentat en un 7% i l'alemany en un 6% dels europeus. L'espanyol ve a continuació, amb un 4% de les respostes, seguit del rus i l'italià (2%).
  • Els europeus són menys propensos a dir que entenen cap idioma estranger prou bé com per ser capaços d'usar-lo per comunicar-se en línia (per exemple, utilitzar el correu electrònic, Twitter, Facebook, etc.), amb dues cinquenes parts (39%) dient que poden usar en almenys una llengua estrangera d'aquesta manera. Un cop més, l'idioma més citat és l'anglès, amb una proporció similar dels europeus (26%) capaç de comunicar-se en l'idioma en línia. El francès i l'alemany s'esmenten en un 5% dels casos cada un, seguit de l'espanyol (3%) i el rus i l'italià (1%).
  • El 54% dels europeus capaços de parlar llengües estrangeres només l'utilitzen de tant en tant (69%). Una quarta part (25%) els utilitzen gairebé cada dia o cada dia.
  • Els europeus diuen que utilitzen idiomes estrangers a l'hora de veure pel·lícules, la televisió o escoltar la ràdio (37%), l'ús d'internet (36%) i comunicar-se amb amics (35%). El 27% dels enquestats usen llengües estrangeres amb regularitat en converses a la feina i un 50% durant les vacances a l'estranger.
  • Els canvis més notables des del 2005 són l'augment de la proporció d'europeus que utilitzen regularment les llengües estrangeres a través d'internet (+10 punts percentuals) i al moment de veure pel·lícules, la televisió o escoltar la ràdio (+8 punts). La proporció d'europeus que no usen un idioma estranger en qualsevol situació regular s'ha reduït del 13% el 2005 al 9% el 2012.
  • La majoria dels europeus no es descriuen a si mateixos com a aprenents actius d'idiomes. Al voltant d'una quarta part (23%) dels europeus mai han après una llengua, mentre que poc més de dues cinquenes parts (44%) no han après recentment una llengua i no tenen intenció de començar.
  • Només una minoria (14%) han seguit l'aprenentatge d'idiomes en els últims dos anys, menys d'un de cada deu (7%) han començat a aprendre un nou idioma en els últims dos anys, i una proporció similar (8%) no han après un idioma recentment però tenen la intenció de començar-lo l'any que ve.
  • Els europeus identifiquen que estar treballant en un altre país és un avantatge clau per a aprendre un nou idioma, amb les tres cinquenes parts dels europeus (61%) que sostenen aquest punt de vista. Més de la meitat dels europeus (53%) perceben com a tal l'ús de la llengua en el treball (incloent el viatge a l'estranger). Una proporció una mica menor (46%) la capacitat d'estudiar aquí l'idioma estranger i la possibilitat d'utilitzar en vacances a l'estranger (47%).
  • Un 88% dels europeus creuen que el saber altres idiomes a més de la seva llengua materna és molt útil.
  • Dos terços dels europeus (67%) pensen en la possibilitat de l'anglès com un dels dos idiomes més útils per a ells mateixos.
  • Els idiomes percebuts com els més útils, just després de l'anglès, són els següents: alemany (17%), francès (16%), espanyol (14%) i xinès (6%).
  • Hi ha hagut un decreixement en la proporció d'europeus que pensen que el francès és important (-9 punts percentuals), i que l'alemany és un idioma important per al desenvolupament personal (-5 punts). Els europeus que pensen que el xinès és un idioma importat són més que el 2005 (+ 4 punts).
  • El 98% dels europeus considera que el domini de llengües estrangeres  serà útil per al futur dels seus fills.
  • Entre les llengües percebudes com a útils, el francès i l'alemany són esmentats pel 20% dels europeus cada un, l'espanyol en un 16%  i el xinès en un 14%. Al voltant de quatre de cada cinc europeus (79%) pensen en la possibilitat de l'anglès com un dels idiomes més útils per al futur dels nens.
  • La proporció d'europeus que pensa que el francès és important per al futur dels seus nens ha disminuït (-13 punts percentuals) des del 2005, i també en una proporció important (-8 punts) per aprendre l'alemany.
  • Mentre que la percepció que el xinès és una llengua útil per al desenvolupament personal és generalitzada, amb un lleuger increment respecte el 2005 (+4 punts percentuals), la percepció del seu valor com una llengua important per al futur dels fills és molt més estès que el 2005 (+ 12 punts).
  • Els europeus són més propensos a dir que classes gratuïtes millorarien significativament les habilitats per a aprendre un idioma, esmentat per al voltant de tres de cada deu (29%). Al voltant d'una cinquena part dels europeus diuen que estarien significativament més propensos a millorar les habilitats lingüístiques o aprendre si se'ls pagava per aprendre (19%), si eren capaços d'aprendre'l en un país on es parla (18%), i si millorava les perspectives de la carrera (18%).
  • El major obstacle àmpliament esmentat per aprendre un altre idioma és la falta de motivació, amb un terç (34%) dels europeus en dir això. Al voltant d'una quarta part dels europeus citen la manca de temps per estudiar correctament (28%) i que és massa car (25%). Una cinquena part (19%) dels europeus diuen que no ser bo per als idiomes els desanima.
  • El mètode més àmpliament utilitzat per aprendre un idioma estranger és a través de lliçons a l'escola. Una mica més de dos terços dels europeus (68%) han après una llengua estrangera d'aquesta forma. En molt més petites proporcions, els europeus aprenen un idioma estranger tot parlant de manera informal amb un nadiu (16%), amb un professor fora de les classes escolars en grups de llengua (15%), i anant en viatges llargs o freqüents al país en el qual es parla l'idioma (15%). Els europeus són més propensos a pensar que les classes d'idiomes de l'escola són la forma més eficaç per conèixer una nova llengua.
  • Hi ha un ampli consens entre els europeus que tots els membres de la UE haurien de ser capaços de parlar almenys una llengua estrangera, amb més de quatre de cada cinc (84%) d'acord amb aquest punt de vista.
  • La majoria d'europeus recolzen la visió de la UE que els ciutadans de la UE haurien de ser capaços de parlar almenys dues llengües estrangeres, més de set de cada deu (72%) coincideixen que les persones de la UE haurien de ser capaços de parlar més d'una llengua a més a més de la seva llengua materna.
  • La majoria dels europeus (81%) estan d'acord en que totes les llengües parlades a la UE han de ser tractades per igual. Fins i tot set de cada deu (69%) europeus pensen que, si s'ha de ser capaç de parlar un idioma comú, aquest punt de vista no vol dir que cap idioma hagi de tenir prioritat sobre els altres.
  • Més de la meitat dels enquestats (53%)estan d'acord que les institucions de la UE han d'adoptar una sola llengua la comunicació amb els ciutadans, mentre que més de dos de cada cinc desaprova aquesta idea.
  • Més de tres quartes parts (77%) dels enquestats pensa que millorar les competències lingüístiques hauria de ser una prioritat política.
  • Més de dos de cada cinc enquestats (44%) estan d'acord que prefereixen els subtítols al doblatge a l'hora de veure pel·lícules o programes de televisió estrangers, però una mica més gran és la proporció (52%) dels que no estan d'acord amb preferir els subtítols.
  • Els europeus reconeixen que la traducció té un paper important per exercir en una àmplia gamma d'àrees de la societat, sobretot en l'educació i l'aprenentatge (76%) i en la salut i la seguretat (71%). Els europeus perceben la traducció com a important mentre es busca una ocupació (68%), per rebre notícies sobre els esdeveniments a la resta del món (67%), la participació o l'obtenció d'informació sobre les activitats de la UE (60%), l'accés al servei públic (59%) o per gaudir d'activitats d'oci com la televisió, el cinema i la lectura (57%).
  • Una mica més de dos de cada cinc europeus (43%) diuen que la traducció exerceix un paper important en la seva vida quotidiana, i una mica menys d'un de cada sis (16%) considera que aquest paper és molt important. Tres de cada deu europeus (30%) diu que la traducció no juga cap paper en absolut en la seva vida quotidiana.
Tot i amb això, recomano veure l'estudi sencer detallat, perquè es pot apreciar el posicionament dels estats espanyol i francès en cada una de les preguntes, i el seu paper "galdós" en la qüestió de les llengües.
També és una llàstima que no es disposi d'informació a nivell "regional" europeu, per què probablement també quedaria en evidència l'uniformisme lingüístic que practiquen els estats imperials.+

1 comentari:

master televisió ha dit...

Hi ha molts idiomes ala UE i crec que tots tenen alguna cosa especial, s'han de cuidar i protegir per a que passin de generació en generació.

Salutacions,
Marc