Quatre paraules

Poema visual de Joan Brossa

Avui és el Dia mundial de la poesia. Pels que els agradi això de celebrar dates concretes, aquesta és una excel·lent oportunitat per donar a conèixer els valors de la poesia. A casa nostra, la Institució de les Lletres Catalanes -que celebra el seu 75è aniversari- i Unescocat són els encarregats, des de fa uns quants anys, d'impulsar-la amb tot un seguit d'accions i propostes. (Com que és un dia Mundial, publicacions com el Correu de la Unesco hi participen, tot donant a conèixer una llarga corrua d'articles sobre poesia publicats els darrers anys).
Jo també sóc d'aquells que creuen que un dia no fa mai la cosa -com el català al Senat, per posar un exemple ben evident. I que la poesia és qüestió de practicar-la, ni que sigui llegint-la, ben sovint. En aquest bloc hi he penjat, de tant en tant, poemes ben diversos. El d'avui, fet exprés per en Narcís Comadira per a aquesta Diada tan especial, és dels més preciosos, a més de suggeridor. I val molt la pena assaborir-lo ben a poc a poc.

Quatre paraules

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
   Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
   m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
   món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
   Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
   Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
   I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
   I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
   que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

Narcís Comadira

Dia mundial de la poesia
21 de març de 2012