Dolors Garcia i Cornellà. Serena

La N. participa en el certamen Protagonista Jove 2013, durant el qual s'han de llegir els quatre llibres proposats. El primer és Serena, de la Dolors García i Cornellà, una vilobinenca amb una llarga experiència com a autora. I la veritat és que m'he empassat el llibre en un tres i no res, i amb un excel·lent sabor de boca.
Situat a partir del terratrèmol del dia de la Candelera de l'any 1428 a Barcelona, ens presenta com la jove Serena, amb tan sols catorze anys, ha de tirar endavant la família, amb la mare morta en el terratrèmol i el pare segrestat pels pirates. Una història de superació emmarcada en la Barcelona del segle XV, i que reflecteix perfectament la realitat del moment, amb una ciutat de només 40.000 ànimes, retratant els oficis, els gremis, els carrers i places, ... i també l'educació, la salut, l'alimentació, l'organització política de la ciutat i el país.
Però, sobretot, es tracta d'una història de lluita per la família i el futur, amb molta força i molt emotiva. ...

Per començar, una família de set noies -i dos albats, morts abans de batejar-: la Blanca, la Serena, l'Eulàlia, l'Agneta, la Simona, la Cecília i la Maria, que intenten tirar endavant el petit negoci de tapineria del seu pare. Una família que s'ampliarà amb els cosins de Castellfollit, que tornen del camp a la ciutat. Tots ells, personatges molt ben definits, especialment el de la Serena: decidida, que sap el que vol en cada moment, amb "empenta, coratge, valentia, ànim. Llesta i generosa", com la defineix la Gelvira.
I és que en la novel·la queda retratat perfectament el rol que jugaven les dones aleshores, especialment les noies joves. Mà d'obra per la família, amb la possibilitat d'acordar matrimoni -sempre interessat- que ajudi a millorar la situació familiar. S'hi recullen també com haurien de ser els casaments d'aleshores, amb les dots, les caixes de núvia, els compromisos, els consentiments, ... (Tot i que, pel que es veu, l'amor tampoc hagi canviat gaire, al cap i a la fi!).
Si mirem l'àmbit de la salut, aquell era un temps en què la gent naixia sense cap garantia d'arribar gaire més enllà: molts dels infants morien i sant-tornem-hi, que no ha estat res. Per això, se'ns mostra l'ofici de la Gelvira -llevadora, però també remeiera, infermera, ... sense títol, i amb permisos especials per poder exercir, ja que era dona!
Des del punt de vista de l'economia, podríem dir que es retrata una història d'allò que avui en diem emprenedoria, explicant com la Serena tira endavant l'ofici de fer soles de sabata amb papers i pergamins. Era una època en què tothom pensava en treballar per sobreviure -es parla, fins i tot, de contractes d'aprenentatge, una fórmula per tal que els joves aprenguin un ofici, que avui en dia estem intentant recuperar!
S'hi reflecteixen també els drets de ciutadania dels barcelonins, que comportaven avantatges si demostraven que tenien habitatge fix a la ciutat (i els marines, per exemple, no en tenien!). I la relació de la ciutat amb el rei Alfons i la reina Maria, o amb l'església.
La importància dels pirates, que podien estar establerts a Trípoli o la illa de Gerba, i que es dedicaven a segrestar marines, pels quals demanaven un rescat. I el paper dels mercedaris que ajudaven al seu alliberament, recollint diners entre la població.
I també el paper dels notaris -amb el notari Francesc Dalmau- , i la importància de donar fe dels actes, gràcies als quals avui en dia podem conèixer bona part de la vida quotidiana dels nostres avant-passats. I s'explica també el principi de les assegurances, per assegurar la càrrega dels vaixells.
O queda retratat el menjar del moment -per exemple, amb pa amb figues seques per esmorar, un moltó, llenties, escudella amb pastanagues, ... I el rol que jugaven les dides, per tal d'alletar i alimentar els més menuts de les cases.

Sobretot, però, és excepcional l'ambientació en els carrers i places de Barcelona (carrer de l'Espaseria, carrer de la Corríbia, carrer del Malcuinat, carrer de la Tapineria, l'església de Santa Maria del Mar, l'església del Pi, l'església de Predicadors, el Raval, el carrer de Montcada, l'Hospital de la Santa Creu, el castell del Veguer, els monestirs de Santa Anna i de Santa Maria de Montsió, la porta de Jonqueres, la de Santa Anna, el rec Comtal, el Portal Nou, Santa Eulàlia del Camp, el carrer dels Flassaders, el pont de Campderà, la plaça de la Llana, el carrer de la Boira, el carrer del Grony, carre de Regomir, la plaça Nova, la plaça de les Cols, ...). I les ciutats catalanes, amb la seva relació respecte a Barcelona (Sant Boi, Mataró, Banyoles, ...).
I es nota el treball de documentació amb els petits detalls, com el d'explicar els tocs de les campanes: el seny del lladre, o el toc de l'àngelus amb l'Honorata, la campana de la catedral.
O amb la utilització de paraules d'aquelles que ja no es fan servir, i moltes de les quals en desconeixem el significat precís, per poder-les recuperar. N'adjunto un parell, que he cercat al diccionari:

tapí

1 m. [LC] [IMI] [ED] Sandàlia de suro folrat de cuir amb una coberta de roba, usada especialment per les dones.
2  [LC] prendre els tapins [o agafar els tapins] Anar-se’n.

clemàstecs

m. pl. [LC] [ED] Cadena amb ganxos que va penjada al canó de la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc., que s’han de posar a escalfar al foc.

I no em vull deixar de remarcar les il·lustracions d'en Jordi Vila Delclòs, amb el seu estil de línia irregular, que dóna la sensació de moviment a uns objectes -atuells, eines, ...- molt precisos i preciosos. Ara bé, la il·lustració de la coberta bé es mereix un comentari especial, ja que és d'aquelles que s'haurien de poder emmarcar, amb la Serena contemplant el marc, i endevinant els camins dels vaixells que, de la mateixa manera que se'ns enduen els nostres estimats, també ens els tornen. Un excel·lent regal per a una excel·lent novel·la.


Què en diu l'Editorial?

A Serena, ens trobem davant d’una novel-la històrica que ens transporta a la Barcelona del segle XV a través d’un recorregut ple d’emocions que fan que no puguem parar de llegir-la fàcilment.

El dia de la Candelera de l’any 1428 Barcelona pateix un fort terratrèmol que provoca, entre d’altres coses, l’enfonsament del rosetó de l’església de Santa Maria del Mar. La Serena aconsegueix, a diferència d’éssers molt estimats per ella, salvar-se. El preu que haurà de pagar és molt alt. Amb tan sols 14 anys, s’ha de fer càrrec de totes les seves germanes, que en són set, i d’un negoci que ha de funcionar sigui com sigui.

Seran les ganes de fer les coses ben fetes i l’ajuda incondicional de la Gelvira la millor recepta per aconseguir superar tot el que el destí li té preparat.

A Serena hi trobem valors molt importants com la solidaritat, l’empenta, la capacitat d’esforç i treball, entre d’altres. Si al segle XV hi tenien cabuda tots aquests valors, com han pogut difuminar-se, alguns d’ells, en només sis segles?

Crítica feta per l’Isabel.