I doncs, què us pensàveu? Són massa anys d'amagar-los, als nostres veïns espanyols, la veritable utilitat del catalans (i les catalanes, és clar!). Servim només per generar recursos per fer sobreviure una Espanya que no sap on va.
De fet, l'únic que han fet és retornar-nos una part del que ens han pres tots aquests anys, i donar-nos permís per a què ens poguem endeutar encara més -pagant nosaltres, és clar! I els altres, després de cridar, els concedeixen els mateixos "privilegis" sense cap mena de cost, només amb l'esforç d'insultar els catalans.
El que és important de veritat, però, és com reaccionarem els catalans: amb la satisfacció d'haver assolit un altre èxit davant d'en ZP -a l'hem tornat a enredar! (o ell a nosaltres?)-, o bé amb la lògica aristotèlica -com dèia en Milián Mestres- de dir-los adéu d'una vegada per totes. En Batllori i en Jap ens en donen avui la seva visió, que és més coincident del que pot semblar a primera vista. Com sempre, cornuts i pagar el beure! En aquest cas, cafè!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada