Justin Halpern. Parides del meu pare

Es tracta d'un llibre-niu de les piulades del pare de l'autor. Tot i la novetat del tuíter, jo l'he llegit sobretot perquè m'he sentit molt identificat amb el títol: Parides del meu pare; una frase que la meva filla identifica amb les tonteries que puc deixar anar de tant en tant. I sembla que això és cosa de l'edat (meva!, no pas d'ella!).
El llibre conté una selecció de frases i anècdotes protagonitzades pel pare de l'autor, recollides durant dos anys i que en Justin Halpern va anar penjar al seu http://twitter.com/shitmydadsaysi avui en dia encara són seguides per més de dos milions de persones. (Un dels primers bons negocis obtinguts a partir d'aquesta xarxa social!).
Si us en feu seguidors, us permetrà aprendre un anglès ben especial! Té força mèrit, doncs, la traducció al català de l'Ernest Riera. Sh*t my Dad Says no és un llibre fàcil, ple de paraules difícils de traduir.
Us garanteixo que, si el llegiu, us sorprendreu rient en força moments, en d'altres us caurà la cara de vergonya i en altres no entendreu el sentit de l'humor americà. Un llibre, doncs, per a tots els gustos.
El més peculiar de la història, però, és el personatge del pare. ...
L'esquema bàsic de la seva biografia l'explica en Justin: "Es va criar en una granja de Kentucky; va estar al Vietnam; tenia dos fills de la seva primera dona, que es va morir de càncer poc després d'haver tingut el meu germà Evan; es va casar amb la meva mare nou anys després, i em van tenir a mi; i va dedicar la seva carrera a investigar el càncer com a metge especialitzaat en medicina nuclear". De tot i força, retratant la societat americana d'avui en dia.
Més enllà de les moltes merda! que deixa anar, potser queda més evident en la seva filosofia de vida, o la moral educativa, o els valors fonamentals, o com coi n'hi vulgueu dir, que diria ell! i que està recollida en els apartats dels capítols del llibre (els escric, perquè el llibre no inclou cap índex!):

• No donis mai per fet el que no saps.
• La casa d'un home és la seva casa.
• És important saber-se comportar.
• No siguis un cony de mentider.
• És important saber el valor que té un dòlar.
• No cal tocar els collons a tothom.
• Tu fes-ho sempre el millor que puguis, i quan no n'hi hagi prou, improvisa alguna cosa, però ràpid.
• Quan tot és dat i beneït, has de prendre la decisió que més et convingui.
• Tenir confiança és la manera de guanyar-se el cor d'una dona, o com a mínim de baixar-li les calces.
• Agafa't sempre les coses bé.
• Has de creure que vals alguna cosa.
• Concentra't a viure, morir és la part més fàcil.
• No t'empassis tan fàcilment el que et recepti l'autoritat.
• No deixes mai de patir pels teu fills.
• Fet i fotut, i més encara si tens família
• A vegades està bé que la gent que t'estimes et necessiti
• Has d'escoltar, i no ignorar el que sents

Amb un decàleg (o una mica més) com aquest, "no hase falta desir nada más", que dèia aquell!
L'editorial en diu això, del llibre:
El retrat caòtic, còmic i ben real de la relació entre un pare i un fill en ple segle XXI, narrada amb una veu molt innovadora. A en Justin l'ha deixat la nòvia. Té 29 anys i ha de tornar a casa els pares. En Sam, el seu pare, un individu "com Sòcrates, però despentinat i amb molt més mal caràcter", en té 73 i s'ha caracteritzat sempre per no tenir pèls a la llengua. De manera que en Justin comença a recollir les parides que deixa anar: "Però que bona que estava aquesta tia... ¿Dius que no estava al teu abast? Fill, deixa que les dones decideixin per si mateixes la raó per la qual no volen cardar amb tu. No ho facis tu per elles." "¿Que la gent de la teva edat se sap pentinar? Sembla com si se li haguessin enfilat dos esquirols al cap i s'haguessin posat a cardar com a bojos"...