dijous, 17 de febrer de 2011

Thomas Dixon Cook, avaluador de governs

Foto: Gemma Miralda
A La Contra de LV ens presenten Thomas Dixon Cook, sociòleg anglès -de Liverpool-, que avalua l'acció dels governs amb mètodes científics. Especialista en mesurar si una acció de govern millora la vida de la gent, ha col·laborat amb el Leadership Development Research Centre, d'Esade.
Una proposta imprescindible, sobre la qual no s'hi reflexiona gairebé mai, i és bo parar-s'hi una estona a rumiar. Ni quan hi va haver les eleccions generals ni ara, que s'acosten les eleccions municipals, sentim a parlar de programes, objectius i mètodes per a la seva avaluació. Això sí, es parla molts de candidats, amb grans declaracions i frases fetes -a favor i en contra. Però no s'avalua cap obra de govern en funció d'objectius i resultats, i menys a mig i llarg termini, sinó que prima la mirada curta i ximple.
Ell, de bon principi, deixa anar que no sabem avaluar a un govern, ni els polítics ni els periodistes. ...
L'avaluació, quasi inexistent
La condició actual de periodistes i polítics fa que, al final, ningú avalua res. Amb els anys, una acció de govern que, al principi va ser anunciada pels polítics a bombo i plateret, que els periodistes en van fer d'altaveu o de crítica, i que vàrem pagar tots els consumidors, ningú es preocupa d'avaluar-la i s'acaba oblidant.
Per tant, entenc que, a més de disparar contra polítics i periodístes, ens culpa també als ciutadans -i amb raó!- d'haver dimitit de la nostra funció d'avaluar les accions de govern.


Polítics i periodistes, de curta volada
Venen al seu electorat grans iniciatives que els periodistes propaguen o critiquen -amb més ego que coneixements- sense molestar-se després en fer un seguiment dels seus resultats al cap dels anys, que és quan se sap si han funcionat. (Uns i altres saben que, d'aquí a una dècada, ja no hi seran, ni en la cadira actual que ocupen ni en els mitjans on escriuen).
El resultat són molts titulars partidistes -no se li escapa gens el partidisme dels mitjans- i poca avaluació rigorosa de la gestió pública que paguem entre tots.
Els periodistes es veuen obligats a parlar de tot sense saber de què parlen, i cerquen el titular. I els polítics acostumen a confondre els seus interessos amb els de la societat, i calibren la inversió pressupostària pel seu benefici electoral en vots i no per la seva efectivitat en la millora de vida dels ciutadans.

La funció d'avaluació, sempre en referència a la millora de la vida dels ciutadans
La seva tasca consisteix en avaluar si una acció de govern aconsegueix millorar la vida dels ciutadans. I, per a això, utilitza el mètode científic, popperià, que no difereix del fet servir per un laboratori qualsevol de química o una altra ciència experimental. (Ell s'anomena científic social).
Necessiten les estadístiques, però sobretot conèixer si el pressupost destinat a una acció de Govern ha assolit els seus objectius i, sinó, com, on i perquè ha fallat.

Hi ha també una part de "disseny a mida", d'adequació a cada situació, a cada país
Ell acaba de participar en l'avaluació de les polítiques d'ocupació de salari baix a França, Alemanya, Holanda, Gran Bretanya i els EUA. I tots els dossiers dedicats a cada país acabaven amb un apartat de com aplicar-la als seus mercats de treball.
Cada societat és diferent, i per això cal pensar-la per ella mateixa. No serveix aplicar el mateix protocol que els danesos, perquè ells tenen cohesió social, compliciat: l'empresari i els treballadors remen cap a la mateixa direcció, i quan l'empresari els diu que farà el possible per tornar a ocupar-los si ara l'ajuden a sortir del mal pas, ells el creuen i ell després compleix. Als països escandinaus hi ha una confiança que fa permeables les relacions laborals i el respecte a les lleis. Aquesta confiança en què empresaris i treballadors compleixen els permet ser més eficients. En els països llatins, aquesta cohesió, aquesta complicitat i aquest respecte no són tan habituals.

Exemples d'avaluació de programes:
  • El programa 'No child left behind' contra el fracàs escolar. I les seves conseqüències: "Si els alumnes d'una escola no superen les proves quatre anys seguits, canviem el seu programa; i si tornen a suspendre, la tanquem i traslladem alumnes i professors a altres centres".
  • El programa Section 8: Havent mesurat per al Govern dels Estats Units l'impacte durant 12 anys, s'ha subvencionat amb 7.600 dòlars anuals a famílies de guetos, com Harlem, per a què puguin llogar vivendes en altres barris menys pobres. Els economistes que el varen dissenyar creien que, al treure la família del gueto millorarien també l'educació dels seus fills, la seva ocupació i, finalment, els seus ingressos. El resultat, però, no va ser l'esperat: amb aquests diners no s'ha millorat ni els llocs de treball, ni els ingressos ni els resultats escolars. I, en canvi, han millorat les depressions i salut mental de les mares, perquè ara ja no tenen por de la violència del carrer. La conclusió final de l'avaluació és prou evident de com a vegades equivoquem els objectius: El Govern creia que incrementava el capital social i intel·lectual dels barris i, en realitat, ha gastat 40.000 milions $ en un immens programa de salut mental. I es pregunta si els contribuents, coneixen una iniciativa com aquesta, votarien al polític?
  • Fa una proposta per a avaluar les polítiques d'ocupació: Es tractaria de fer un programa pilot i el seguiment de dos grups de parats: a un se li aplicaria i a l'altre no. Després caldria dissenyar l'avaluació amb validesa científica, comprensible per al públic i amb conseqüències pràctiques que poguessin aplicar els polítics. Caldria mesurar: no només l'augment d'ocupació, sinó també el nombre d'hores treballades i les quantitats pagades des de l'inici de l'aplicació del pla. Es tracta, en definitiva, de mesurar l'impacte de les polítques d'ocupació en la millora de la vida de la gent i no només a les estadístiques d'ocupació.
  • I explica també que, amb l'avaluació de programes educatives, es podria saber on falla i perquè un programa educatiu. En el cas de l'Informe PISA, quan es va publicar els resultats -mentres ell treballava a l'Institut Max Planck de Berlín- els alemanys havien quedat en el lloc 17 de 44 països avaluats. Per als Alemanys, allò va ser na catàstrofe nacional, que es va discutir setmanes en tots els mitjans. I que va obligar el Govern alemany a realitzar un enorme esforç pressupostari en educació que ha millorat les posicions del país en totes les proves. Una prova evident d'algú que es creu l'avaluació com a mètode per a millorar el que cal, com cal i quan cal.
Alguns esforços a Catalunya
Al nostre país n'hi ha poques, d'aquestes iniciatives, però ben interessants. Institucions com Ivalua, l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques, que ajuden a dissenyar sistemes d'avaluació a les administracions públiques, O, en l'àmbit privat, iniciatives com la del diari ARA, de fer un seguiment de l'acció del Govern Mas, i la seva avaluació, semblen molt interessants i de llarg recorregut.
El futur sembla que ha d'anar per la combinació de la participació ciutadana en propostes -obertes, transparents i eficaces- de seguiment de l'acció pública. De moment, però, la cosa va per llarg.

Adéu per a en Mario
Tanco aquest post amb la notícia -ben trista- de la mort d'en Mario Sanz, regidor de l'Hospitalet, amb qui havíem compartit taula a la Federació de Municipis i a la Comissió mixta entre ens municipalistes i Generalitat en el Departament de Cultura i Mitjas de Comunicació. Des dels ajuntaments, també hi ha un intens treball per avaluar les polítiques públiques -en el seu cas, les culturals- i per demostrar la molta feina i ben feta que s'hi fa. I ell, en aquest sentit, en va fer molta. Descansi en pau.