Com hem pogut veure, les xarxes socials possibiliten un coneixement instantani de què passa arreu del món. Qualsevol usuari pot participar en una conversa global. Eltringham considera vital que els mitjans de comunicació prenguin part d'aquesta conversa. "Cal comprendre l'audiència i la comunitat que hi ha a l'entorn d'un mitjà. Si no està en contacte amb les experiències del públic, no pot pretendre que el públic se senti identificat amb el que s'explica. Cal narrar la seva història i donar l'opció que el públic pugui implicar-s'hi i aportar el seu coneixement". I això valdria no només per als mitjans de comunicació: la política, l'escola, l'empresa són àmbits que no es popden quedar deslligats de la comprensió dels ciutadans, alumnes, clients. ...
De l'audiència passiva a la participació activa
A la BBC va ser a partir del tsunami del 2204 que es van adonar d'aquest potencial: fotografies, vídeos i altres materials enviats per ciutadans anònims que eren sobre el terreny. I el 2005, amb els atemptats contra el metro de Londres. L'avenç tecnològic permetia la participació ciutadana, i les xarxes socials l'han impulsat encara més. A partir d'aleshores, monten l'equip -inicialment de 3 persones, avui més de vint- per a gestionar la relació amb aquest col·lectiu, que passava de l'estat d'audiència passiva a participació activa, un equip dedicat a donar joc i treure suc, tant periodísticament com en termes de difuió, a l'audiència que accepta erigir-se en comunitat participativa. Així, l'Used Generated Content Hub és la unitat que gestiona totes les estratègies que tene a veure amb la comunitat d'usuaris i l'activitat en les xarxes socials de la BBC.
Connexió amb el públic, a partir de les noves eines
A l'UGC, una de les seves funcions principals és trobar bones històries dels usuaris, perquè després en puguem fer continguts per a les nostres emissions. Intentem que a la BBC tothom entri i conegui plataformes de comunicació social externes, com Facebook i Twitter.
TV3 ja està generant comunitats virtuals per a cada un dels programes. (Mireu, sinó, les Polseres vermelles!). A la BBC també encoratgen cada programa a desenvolupar una comunitat al seu voltant. Si ho introdueixen a les seves rutines creen relacions més directes amb l'audiència.
El reciclatge necessari dels periodistes -i no només dels periodistes:
En aquest aspecte, va ser més que clar: "Per ser un periodista del segle XXI cal participar a l'entorn web 2.0". "No es tracta només de ser a Facebook o Twitter, cal saber fer servir bé el Google". En el fons, està indicant que -com ha estat tota la vida- els periodistes i, per extensió, tots els oficis, han d'estar el dia en les seves tecnologies. Perquè queda clar que "els mitjans hauran d'integrar aquestes eines amb les seves plataformes" i els periodistes hauran de ser-ne els seus principals usuaris.
I només hi ha un camí per a això: la formació. "Fem sessions molt bàsiques i pràctiques, com podria ser crear un compte a Twitter. El món està canviant i som conscients que encara hem de canviar algunes mentalitats. I ho volem aprofitar per fer comprendre que amb aquestes eines poden ser més bons periodistes". I això haurem de fer tots els que som dels segle passat.
Això sí, cal entrar-hi "de forma natural", sense forçar. I diu que, quan la gent comença a piular pel tuíter, fins i tot els més reacis acaben convençuts dels beneficis que la xarxa els aporta.
Més enllà del tuíter i el fèisbuc
L'acudit que explicaven els avis: "ara que he après a dir penícula, ara en diuen flim!", continua essent vàlid avui en dia. Cal alguna cosa més: "Dominar aquest entorn no només vol dir tenir un perfil a Facebook o a Twitter, sinó també saber utilitzar el Google correctament. A la televisió, però, els és més difícil perquè és emissió unidireccional i els periodistes estan acostumats a seguir unes directrius editorials en què no estan en contacte amb l'audiència. Els que hi treballen han de veure que l'entorn està canviant i han d'apreciar el valor que aporta estar en contacte amb la gent".
La resistència a vèncer (i això va també per mi mateix) és més conceptual que tecnològica
Costa molt variar tants anys de fer les coses de la mateixa manera, també en el món dels periodistes: "Hi ha persones que pateixen i se'n volen defensar, de les eines 2.0, perquè fa temps que treballen d'una manera particular i ara els hi demanem una cosa diferent i els resulta difícil. Però el nostre equip hi és per ajudar-los i donar-los suport. No cal ser un nadiu digital. Adaptar-se a les eines 2.0 és ràpid perquè són passos senzills i és fàcil entendre-ho. Però cadascú s'ho pren diferent".
Ara bé, no tot és qüestió tecnològica, sinó que hi ha nous enfocaments de la professió: "El canvi no és tan tecnològic com conceptual. Es tracta d'adoptar unes actituds a la xarxa i comprendre l'entorn per buscar persones que ajudin el periodista". Ja no n'hi ha prou amb què el periodista verifiqui la història mantenint-se al marge. "El periodista s'ha d'exposar a fora, a mercè de la comunitat, i dels seus crítics". I cal tracta la gent d'igual a igual.
Tendència de futur: importa més el contingut que el continent
Almenys hi ha una mica d'esperança que la tecnologia no se'ns mengi, i dóna valor de veritat al contingut del missatge. "El que ha de ser important és el contingut, que s'ha de socialitzar per qualsevol plataforma. El lector, de persona a persona, comparteix un contingut. Serà així com es podran aconseguir nous públics i iniciar una relació amb una nova audiència que anirà a la pàgina web del mitjà".
Compte, però, amb un mal ús d'aquests mitjans, perquè la potència de les xarxes socials no es pot ignorar. com a mostra, les protestes d'estudiants de Londres del desembre passat, quan, tot i ignoar-los inicialment els mitjans tradicionals, la difusió d'un vídeo per youtube en el que es veia un jove amb paràlisi cerebral maltractat per la policia, va convertir-ho en notícia i la BBC va haver de rectificar, criticada pels ciutadans a la xarxa.
"La comunitat influeix en el que expliquem i com ho expliquem"
Un arma de doble tall. Fent participar els ciutadans, es renuncia a un criteri editorial propi? De cap manera, opina Eltringham. "A la BBC són els nostres valors editorials els que ens ajuden aprendre decisions i ens serveixen per a publicar la notícia". "Moltes vegades, la notícia més vista no és la primera per nosaltres; però la nostra feina consisteix en això". Ara bé, això també permet la fidelització de l'audiència, un altre camp on cal gestionar bé la comunitat, sempre i quan no se l'enganyi (com és el cas de Tengo una pregunta para usted, on es "filtren" les propostes de la gent).
En transició cap a qui sap on
En tot cas, "tots estem en transició". Ningú sap cap on anem. I avisa que a la mateixa BBC, s'han anunciat la supressió de 360 llocs de treball precisament en els portals web.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada