Foto: Reuters |
L'impacte social -les polítiques d'un sol fill tindran conseqüències demogràfiques ben aviat, tant per gènere com per edat- comportaran noves oportunitats entorn de la gent gran, els serveis, etc. (Val la pena veure el documental "Children left behind", a YouTube. Més de 60!! milions de nens que viuen sense els seus pares).
La geoestratègia, controlant la producció, però també la comercialització de les "terres rares", elements de la taula periòdica difícils de trobar, però fonamentals per a les noves tecnologies. Les polítiques a llarg termini, iniciades per Deng Xiao Ping, que va vaticinar que les terres rares serien el petroli de la Xina. L'impacte també a curt termini, a partir de la compra de tot allò que es pot comprar (des de mines al Perú, fusta al Canadà, vins a Burdeus).
Reptes gegants mediambientals, com ara el de l'automòbil: 14MM enguany, i se'n preveuen 40MM el 2002. Per tant, tenen al davant el repte mediambiental del cotxe elèctric.
- La barreja entre polítiques públiques i l'orientació a negoci. El Red capitalism, tal i com diu el defineix Carl E. Walter. O el Banc de Desenvolupament Xinès, instrument públic per generar beneficis privats. La globalització al revés, mirant cap endins.
- L'excel·lència de la manufactura: quan aquí parlem de substituir del tot la indústria, la xina -sense parar de fabricar- està fent la "revolució de la manufactura".
- Innovar, inventant el futur. Per exemple, amb la nova estratègia de patents, que incentiven aquell qui registra una patent.
- Exportar el model. De fet, la Xina ja és aquí. La invasió subtil d'en Pere Calders -aquella era amb japonesos, però s'entén la comparació- està tenint èxit. Si el 1961 hi havia 161 residents xinesos a l'estat, el 1995 passaven a 10.000 i el 2010 se'n comptabilitzen 240.000.
Amb aquests avisos cal, sobretot, intentar entedre'ls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada