dissabte, 5 de febrer del 2011

Don Tapscott, precursor del canvi històric amb internet

Davant dels fets de Tunísia i d'Egipte, en què s'està removent de cap a peus la concepció de la política i de la informació, recupero l'entrevista de La Contra a Don Tapscott, expert en estratègia de negocis a través d'internet, i la seva sentencia que no estem davant d'una crisi, sinó d'un "canvi històric". "Així com la impremta de Gutenberg va permetre evolucionar d'un model agrari a la era industrial amb tots els seus canvis socials i de govern, internet ens porta de la era industrial a la era digital".
Aquest canadenc de 63 anys, llicenciat en psicologia i estadística, doctor en dret i professor de gestió, és el fundador d'una empresa d'investigació sobre com internet canvia els negocis i la manera de governar els països. Ell va ser la persona que, en el seu moment, es va treure del barret el concepte d'economia digital, i és una autoritat en com les tecnologies de la informació canvien les empreses, els governs i la societat. És membre del Forum econòmic Mundial, dirigeix programes d'investigació i eduació, i és consultor de diversos governs. I és l'autor de dos best-sellers mundials, com el Wikinomics i Grown up digital (Encara no traduits al català, per cert). I ara mateix -el passat setembre- acaba de treure "Macrowikinomics"! (que ja es deu haver quedat desfasada amb els fets de Tunícia i Egipte!).
La seva idea fonamental és que, tot i la crisi, hi ha espai per a l'optimisme. "En tots els racons del món i en tots els sectors, un nou model d'innovació econòmica i social està arrassant. La gent amb dinamisme, passió i perícia pren avantatge de les noves eines web"....
Ens trobem, doncs, no pas davant d'una crisi econòmica, sinó davant d'un moment de canvi històric: la era industrial i totes les seves institucions s'han quedat sense energia. "Diaris, universitats, corporacions, governs, eduació, sistemes de salut, xarxa d'energies, ..., tot està basat en models de la era industrial i estan fallant". "En les universitats, es dóna una educació industrialitzada: una classe magistral d'iun a molts; com en els mitjans de comunicació, la producció i distribució massiva, els serveis de salut, i la democràcia, una elit de polítics i una massa que els escull".
Ens proposa cinc principis per a construir un nou model:
1r. El primer és la col·laboració, model oposat a la jerarquia. "Ara, la col·laboració es pot donar en una escala astronòmica: milions de persones han creat una enciclopèdia!". Un altre exemple: Linux, el sistema operatiu gratuït, ha estat creat per centenars de milers de col·laboradors. I encara un tercer, en el camp de l'economia: la tercera part de les motocicletes que es fabriquen al món són el resultat de centenars de petites companyies que es troben per col·laborar.
2n. Obertura i transparència, un fet que va en contra de les maneres de fer dels governs del món. "Però la llum és un bon desinfectant. Tot el món està preocupat per Wilileaks, que és només la punta de l'iceberg. Hi ha moltes coses lletges dintre dels governs i les corporacions, i quan abans es tregui al descobert, evolucionanaran millor". "El modelo capitalista de la era industrial, basado en la llei del més fort, ja no tornarà. Moltes corporacions  estan essent obligades a la transparència i estan millorant gràcies a ella"

4t. Compartir la propietat intel·lectual, que ja no és necessària. I compartint es crea riquesa. Exemples: The Guardian ha alliberat totes les seves edicions passades; IBM va lliurar 400 milions ~a Linux, que s'encarrega de desenvolupar-lo amb voluntaris i, de pas, IBM aprofita per desenvolupar un negoci multimilionari de harware lligat a aquest nou software.
5è. La integritat. Les institucions del món en el que vivim no s'han construït sobre la integritat. La manca d'integritat dels banquers quasi ha destrossat el model capitalista en la seva totalitat. El resultat de la manca d'honradesa d'aquests banquers de Wall Street és un 40% de desocupació juvenil a l'estat espanyol.


Per a això, hi ha uns eixos clars per al canvi:
  • La comunicació global: internet;
  • les noves generacions, que ja són nadius digitals;
  • la revolució social, mitjançant les xarxes socials;
  • i els emprenedors.
En aquest sentit, les empreses també estan canviantFins ara, el talent estava dins de les institucions. Procter & Gamble té 700 químics contractats; però el 50% de les seves innovacions ve de comunitats d'internautes.  Les empreses també estant deixant de seguir models piramidals. (I és que això de les piràmides s'acaba, a Egipte i arreu).

I els governs -i la democràcia en general- també estan en crisi. Es comencen a plantejar alternatives, com ara publicar dades brutes de la moltíssima quantitat de dades de què disposen molta informació. Per exemple, estadístiques de crimss, emissions de gasos a les cases, activitats d'emprenedors, i moltes altres categories. Així, proveint tota aquesta informació, tens a ciutadans i empreses que poden organitzar-se per crear valor públic.
I explica com, després de reunir-se amb l'alcalde de Melbourne perquè tenien un problema d'accidents de bicicletes, li va proposar que publiqués a internet totes les dades disponibles sobre aquest tipus d'accidents. I
en 24 hores algú va crear una pàgina web amb el mapa dels llocs amb més risc d'accidents, i a aquesta van seguir moltres altres iniciatives. En una setmana, estaven salvant vides amb un cost zero per al govern.
Es tracta d'una idea de govern - plataforma, que allibera informació permetent al món organitzar-se autònomament per tal de crear valor públic amb la iniciativa del ciutadà.
L'esperança està en els joves. Més que mai, el vot dels joves està baixant en tot el món i no és un tema de manca de valors, jaque ens trobem en el moment de la història en què el voluntaritat dels joves és el més alt. Volen participar, i ells són el futur.
I la prova l'acabem de veure a Tunícia i Egipte. Són precisament els joves, a partir també d'internet i les noves tecnologies, generant xarxa socials i cooperant entre ells, els que han estat capaços de posar a la corda fluixa tot un sistema que no els deixava participar en el plantejament del seu futur.
3r. La Interdependència. "Els negocis no poden triomfar en un món que està fallant". Tot està prou interrelacionat, a nivell econòmic, però també polític i social.