diumenge, 20 de febrer de 2011

John Hunt. El arte de la idea

Un bon tractat sobre com cal treballar les idees, i com aquestes et poden canviar la vida. Més enllà del moment d'Eureka!, per tenir èxit amb les idees cal treballar organitzadament amb una sèrie de principis. Mentre ens movem de la era de la informació a la era de les idees -les idees són les que inciten i mouen el món cap endavant-, on el pensament original serà la única moneda de valor, la majoria de les organitzacions estan fent allò que sempre han estat fent.
En el llibre, se'ns proposa aquesta manera d'enfocar la mecànica de les idees a partir de 20 observacions realitzades pel creatiu John Hunt, de l'agència TBWA. Són aquestes:
  1. Et trobaràs amb matiners o amb ocasistes. Serien les dues categories de persones que hi ha en el món. Els que aporten energia, perquè el millor encara ha d'arribar, o els que l'absorbeixen tota, perquè el futur va de capa caiguda. Així com els primers creuen en les idees abans de tenir-ne totes les respostes, els segons no maten les idees, sinó que els treuen tot l'oxígen, atacant el seu entorn.
  2. Els lemmings també tenen plans. Estem agafats als hàbits, i aquests produeixen bloqueig mental. Les persones que funcionen per gàbits són incapaços de canviar, perquè no en són conscients. Si funciona, perquè canviar-ho?
  3. Les idees tenen humors. Les idees són sensibles a l'entorn, i s'han de persuadir per tal que surgeixin. Quan arriben, mai s'han de lamentar, encara que no estiguin formades del tot i llestes per a funcionar. Sovint, necessiten temps i discussió per evolucionar. No hi ha res que amputi el pensament que fer el ridícul al principi. Cal deixar que germinin i desenvolupin la seva energia cinètica, rebotant unes amb les altres. No se les ha de témer, sinó veure fins on es poden estirar, explorant-ne les seves fronteres.
  4. Tots som iguals davant d'una idea. Tothom pot tenir una idea. Ningú ens pot impedir el dret a veure quelcom des d'una nova perspectiva. El lliure pensament és el que més temen els governs autoritaris. L'actitud corporativa reforça la noció que mentres més experimentava és la persona més procliu és a tenir bones idees. Volem sentirnos còmodes i treballar amb gent que pensin de la mateixa manera que nosaltres, quan les grans idees provenen de llocs inesperats, de cruïlles de fronteres i barreja de divisions, unitats de negoci, països.
  5. La lògica és kriptonita. La lògica pot aturar els sommiadors a l'acte. Hem estat educats en què si alguna cosa no és lògica, no funcionarà. És la primera línia de defensa de l'status quo. Si es posa massa aviat dins d'una idea, la mata. Només se la pot tractar amb lògica, reconeixent que sí que pot participar, al final del procés, en dosis adequades, per a proveïr només una mica d'equilibri.
  6. Jo Googlejo, aleshores (no) existeixo. La informació és matèria prima avui en dia. Com a consequència no desitjada, hi ha la creació d'informació escombraria. La informació no és una idea. Tenir-ne molt no et fa més llest. Confondre el volum amb la substància ens fa esclaus de la informació. Necessitem visió, la fibra que obtenim de la informació, precursora d'una idea. Cal separar el necessari perquè la visió aparegui. La majoria d'informació està disfraçada de coneixement, i la majoria de coneixement és estàtic i acadèmic. Les idees no proveen de fets existents, sinó de forats a través d'ells.
  7. Confia en els teus instints o se te n'aniran lluny. L'instint és masa elemental, oposat a allò intel·lectual. Creure en el teu instint és quelcom excèntric, un sentiment, més complicat que els fets, i que cal descartar totalment. Però, en canvi, és la matèria prima més valuosa quan estàs desesperat per una idea.
  8. Els canvis incrementals estan bé, si ets un glaciar. L'acceleració actual fa que els canvis en petites passes siguin menys relevants, sinó són a diari. Adaptar-se lentament és equivalent a estar igual o pitjor. L'entorn s'ha mogut encara més de pressa. Les idees són l'únic mecanisme que tenim per no quedar-nos enrera. Cal apuntar alt, amb un impuls decent, per arrastar més enllà del tedi. Els increments graduals es comporten com un forat negra, absorbint petites quantitats d'energia permanentment. Perquè posar tanta energia en quelcom que només canviarà les coses marginalment? La medició de petits progressos només confirmar la nostra mediocritat.
  9. La conveniència no és una idea. El pensament novedós requereix que d'altres s'hi involucrin, disolvent la idea per tal que altres la trobin més acceptable: la trampa de la tercera persona, d'emprendre el camí de la menor resitència. La conveniència, mentre més la utilitzes, millor sona, no ofèn a ningú. Si una idea val quelcom, hauria de posar a tothom una mica nerviosos, perquè comporta un canvi, i ens resistim a acceptar quelcom nou. Necessita un grup que la defensi: la tenacitat, oposada a la conveniència. A llarg termini, la conveniència és corrossiva amb les noves idees.
  10. Abraça la diversitat; et retornarà l'abraçada. Neessites gent que no pensi com tu. Normalment, es convoca a un equip de "mini-iguals": pensen el mateix i són menors que el que convoca. Tots concorden, però no passa res. Convocar la diversitat provoca un tipus diferent d'energia. Nous estímls, diferents punts de vista, que et fan replantejar el teu, mentre estem atrapats en el que hem après prèviament. Diversitat com a font de múltiple intel·ligència. Quan més rica la barreja, més ric el resultat. Unir a gent que veu el món de forma diferent crea una alquímia única.
  11. Una idea és un instant de canvi de paradigma que augmenta el potencial futur dels projectes d'una forma inicialment etèrea però progressivament tangible. Compte amb els falsos intel·lectuals, que no volen tenir noves idees, sinó només discutir-les. El debat i l'argumentació són la finalitat en sí mateixa. Són anti-idees perquè fan que el que és senzill sigui complicat. El pensament s'ha de canalitzar, no dispersar. Cal aprendre a escoltar idees i no paraules. El silenci és el lloc perfete perquè una idea creixi.
  12. Mai vesteixis de seda una mona. Si quelcom està malament o és equivocat, no té sentit intentar decorar-lo amb bones idees. Si la premisa és falsa, cap pensament podrà modificar-la. És més fàcil demanar noves idees que canviar el que és sistemàticament incorrecte. Les idees només poden conseguir tot el seu potencial quan el context en el qual estan operant és obert i honest. Si no es pot discutir l'escència del problema, qualsevol idea generada és només una forma de propaganda mental. No hi ha res més desmotivant que juntar un grup i dir-los el que han de pensar.
  13. Pensa en la policia del pensament. Tota organització té la seva policia del pensament, sacerdots del saber convencional. Solen utilitzar el temps passat, que sembla sempre basada en arrels més profundes que les idees del present. Protegeixen el que és en detriment del que pot arribar a ser. Són arxius caminants, font perpètua de referència, i tenen una missió: l'experiència ha revelat els manaments sagrats del futur. Cada canvi és sospitós, i valorat com a experiència negativa. És difícil trencar les defenses de la policia del pensament amb una idea novedosa.
  14. Novetat: som immortals. Les idees són com els humans: el seu cicle de vida no és infinit. La germinació d'una idea està en funció de les circumstàncies existents en un particular moment del temps. Cap pensament està congelat en el temps. Algunes idees són fonamentals i poden reencarnar-se cada any; altres estan destinades a florir i morir després. Les idees són darwinianes com la vida mateixa. Només les més fortes sobreviuen. Les idees han de néixer ràpid ja que expiraran aviat. La pressió és millor que mirar-se sembre el melic. Si no hi ha una necessitat immediata, la mandra s'apodera del cervell. La velocitat és el modus operandi de les idees, ja que es venen constantment. Al principi del procés, quan més a la vora millor; necessita una atmósfera positiva per a sobreviure. La velocitat per a produir idees ve determinada per com de ràpid un grup pot treballar tots a la una.
  15. L'aperheid de les idees és mort. Totes les fornteres són borrores. Les categories ja no poden classificar-se rígidament. Tot està en contacte amb alguna cosa. Per això, cal tenir una bona visió perifèrica. Mantenir-se enfocat en quelcom no vol dir renunciar a mirar el que passa el teu entorn. L'escletxa entre el que coneixes i el que estàs explorant és sovint el lloc on surgeixen les noves idees.
  16. Ningú demana un bouquet de flors beige. A les idees no els preocupa molt el lloc on les tens. Si canvies l'espai físic on estàs el teu cervell et seguirà. Un punt de vista és això, i alterar-lo flueix una gran quantitat d'estímul. Canvia la sala i, si no pots, surt a passejar.
  17. Entra el polític, surt la idea. La política talla una idea a trocets petitos. el polític depredador no té interès en la qualitat de la idea, sinó només en com aquesta pot ajudar els seus objectius personals. La síntesi és la seva tècnica, simple. Els polítics experts poden ocultar els seus motius ulteriors. El que és important és no convertir el procés creatiu en un de polític. Si la política és l'art del que és possible, tenir una idea és l'art d'allò impossible. Cal somniar i després fer realitat quelcom que no existia prèviament. 
  18. No sabem el que no sabem fins que fem el que no solem fer. És alliberador admetre que sabem molt poc de quasibé tot. Això determina la nostra habilitat de pensar en formes noves i creatives. Cal alimentar la ment permanentment amb allò que és inusual. Trencar amb la conformitat et manté llest per a les batalles. Les millors idees venen sovint de les veritats més rígides, que van resultar ser falses. La major concentració d'originalitat es pot trobar en una ment oberta en un món tancat.
  19. Les idees no viatgen bé a través de la burocràcia. L'alta tasa de mortalitat de les idees té a veure més amb el seu mitjà de transport que en la seva qualitat. Els buròcrates frueixen al torturar qualsevol cosa nova. Tot filtre és sospitós, i caba convertint-se en burocràcia. La propietat és molt menys important que la portabilitat. Tot i que sigui la "teva" idea, convé passar-la aviat i decrarar-la "seva": la mobilitat de les idees.
  20. No és el cercle de la vida, és el circ de la vida. Bona part de la nostra existència la passem entre saber el que hem de fer i la manca de coratge per fer-ho. El pensament origital permet cavalcar cap el desconegut. L'entusiasme permet un canvi de direcció, que pot ser font d'aventures. El gran truc és estar relaxat enfront de la incertesa i, si és possible, disfrutar-la. Ajuda posar el teu propi jo a un costat mentre deixes que un nou pensament giri al teu entorn. L'experiència també tanca la ment. Les persones menys complexes troben fàcil fer això a través de la seva imaginació. Jugar és corporativament mal vist ino apropiat. en canvi, les idees necessiten estar rodejades de lleugreresa i d'una mica d'admiració infantil. És bo tenir sentit de l'humor. Hi ha una mica de Don Quixot en totes les idees originals. És només que els molins estan dins les nostres ments i mai hauríem de tenir pot de llarçar-los una llança.
Això sí, el llibre està magníficament imprès, i amb dibuixos - dissenys de Sam Nhlengetwwa, un artista sudafricà ben reconegut.
I l'editorial què en diu, del llibre? A banda, és clar, d'incorporar-lo també al Facebook!
Describir cómo se obtiene una idea no es fácil. A veces simplemente aparece sin previo aviso, otras tiene que ser buscada persistentemente y en algunas ocasiones no somos capaces de encontrarla. En este sentido, El arte de la idea nos invita a desarrollar todo nuestro potencial para alimentar y cuidar nuestras ideas con el fin de que puedan crecer y materializarse. Su autor, John Hunt, sostiene que una idea es una experiencia intuitiva que para tener éxito tiene que formar parte de un principio organizativo. Por este motivo, las ideas no se generan en el vacío, son sensibles al entorno y a menudo se corresponden con el humor prevaleciente en el ambiente. A través de 20 observaciones, que sacudirán nuestra mente e inspirarán nuestro lado más creativo, el lector descubrirá impactantes mensajes que mostrarán el poder de las ideas y su capacidad para cambiar su vida.
Sin duda no dejarán a nadie indiferente:
“La lógica es Kriptonita”.
“Confía en tus instintos o se irán lejos”.
“No sabemos lo que no sabemos hasta que hacemos lo que no solemos hacer”.
No sólo por las fantásticas ideas que expone sino por los maravillosos dibujos que acompañan al texto, así como la calidad de la impresión, El arte de la idea es un libro único y diferente. Es un objeto de arte en sí mismo, ideal para regalar y regalarse que se convertirá en todo un clásico.

Els autors:
John Hunt es dramaturgo, galardonado con numerosos premios, autor y Director Creativo Mundial de la agencia de publicidad TBWA.
Sensible a todo tipo de manifestación creativa, ha sido uno de los fundadores de la mundialmente renombrada agencia TBWA/Hunt/Lascaris que funciona bajo el mantra "La vida es demasiado corta para ser mediocre".

Sam Nhlengetwa es uno de los pintores sudafricanos más reconocidos.

Opiniones:
“Cada una de las páginas de este libro tiene un mensaje mágico, una idea bien pensada o una visión pura que sacudirá su mente. No lo dude, necesita leerlo”. - Seth Godin.
“Un libro bello y original. Expresa que la mejor forma de liberarnos a nosotros mismos es a través del poder de las ideas”.- Nelson Mandela Foundation.
“Compre un ejemplar del libro de John Hunt para tenerlo a mano en la mesilla de noche. Compre otro para ponerlo en el baño, permanentemente. Y otro más para leerlo junto al hogar, y otro para llevarlo siempre en el automóvil. Y uno extra para usarlo como talismán bajo la almohada. Es realmente así de bueno-profundo-inspirador-útil. (Como sin duda se habrá dado cuenta, El arte de la idea me ha encantado.)”
Tom Peters