divendres, 18 de febrer de 2011

L'adéu a en Santi Santamaria

Un altre dels adéus inesperats. Si dimarts passejàvem amb en Jaume per davant de Can Fabes, l'endemà ens sorprenia que ens deixessis quan no tocava. Arreu, no hem parat de sentir elogis merescuts, no defugint la polèmica (que si el país et va maltractar, que si no et varen donar prou suport, ...), tots reconeixent les teves aportacions a com entenem la gastronomia -i, per extenió, la cultura- al nostre país.
Els meus records es limiten a algun sopar del primer any de Can Fabes, sortint de reunions de la Crida. Sortíem de menjar-nos el món i anàvem a prendre un pa amb tomàquet amb ideals i poca cosa més, tot regat amb la conversa inacabable de sobretaula. Des d'aleshores, la teva feinada diària per donar prestigi als productes de la terra t'han valgut una constel·lació d'estrelles. A la fi, ara ja avi, has passat del repòs darrera els fogons, deleitant-nos amb el menjar i fent la sobretaula, a l'estrés de Singapur. (A la teva darrera entrevista a la revista Cuina, explicaves com estaves atent a les teves responsabilitats arreu del món).
A Sant Celoni -i a tot el Montseny- trobaran a faltar la teva humanitat. Tu ens vas ensenyar allò que ara s'anomena topofília, la filosofia que lliga la persona i el lloc on habita, a partir del sentit del paladar. Ara, quan mirem el territori, som capaços d'estimar-lo no només perquè el paisatge és excepcional, sinó també perquè ens el sentim nostre a cops d'estómac, pel gust, les olors i tota la resta de sensacions que acompanyen els seus productes.
Que al cel hi manquen estrelles? Cap problema, us n'arriben set de cop! Com molt bé diu en Fer, al cel dels cuiners ja estan preparats per gaudir d'un bon àpat, i una millor sobretaula!