Antonella Broglia i Alfons Cornella |
Les propostes van anar a l'entorn de deus idees, que intento destil·lar a continuació. (Havia començat aquest post el mateix divendres al vespre, però m'ha estat impossible omplir-lo breument i ràpida. Per tant, els propers dies aniré desgranant i ampliant amb més detall alguna de les propostes esbossades). ...
- "Xinanitzar" el món? Xina ja no és tan lluny, sinó que més aviat és al costat de casa. Per això, cal aprendre de les seves estratègies, dels seus problemes, i aprofitar les oportunitats que s'obren amb aquest bast mercat.
- Gestió empresarial a la frontera. Sembla que la innovació en la gestió pot aportar més beneficis durant més temps que innovar en productes o serveis. Per tant, ens proposen d'observar les empreses que estan aplicant models i mètodes més radicals, i amb més impacte en el resultat. (La priorització del treballador, la transparència en la gestió, nous sistemes de motivcació, ...).
- Tecnologia i ciència emergents. Com sempre, l'empenta tecnològica sempre té un apartat en aquesta jornada, amb mirades cap els bionegocis, l'energia -renovables, ...-, la geoenginyeria, la robòtica, la visió, de la realitat augmentada al negoci augmentat, o nous sistemes d'innovació.
- Web semàntica: Una coincidència amb una jornada a ESADE sobre Open Data, explicant els esforços del sector públic -tant l'administració Obama com la Generalitat de Catalunya i molts ajuntaments- per treballar amb les metadades, cap el web 3.0. Dels documents a les dades, obrint noves possibilitats de negoci, a partir dels mateixos ciutadans.
- Densitat de talent. Es va evidenciant la importància de l'agrupació i la concentració de talent. "El 6% vital", d'empreses que generen el 50% de valor afegit real (segons la gent de NESTA). Per això, caldrà transformar-se dinamitzant el talent, reinventant la formació i el seu desenvolupament, amb nou finançament. Caldrà, doncs,invertir en l'ecosistema de talent.
- Innovació social rendible. Cada cop són més les empreses que assoleixen el repte d'aportar solucions a necessitats socials -a tot arreu del planeta-, acosneguint un excel·lent resultat econòmic. Ens presenten, doncs, molts exemples, molts d'ells recollits al llibre Capitalismo 2.0.
- Isomorfismes de negoci. Es poden traspassar les innovacions, entre sectors ben diferents? Allò que aprenem en un àmbit, és aplicable a una altre? Això permetria la trasllació de models de negoci entre sectors. (Per exemple, el design thinking, aplicant la manera de pensar el disseny als negocis. Els lligams entre terratrèmols i crisi financera podrien permetre la generació de sensors econòmics?).
- Consum col·laboratiu.Què puc fer enlloc de comprar i comprar? Fer-se aquesta pregunta genera idees, que molts emprenedors han treballat de fa temps. Productes que es converteixen en serveis, mercats en redistribució, estils de vida col·laboratius, ... I dos llibres més: What's mine is yours. The rise of collaborative consumption, de Rachel Botsman i Roo Rogers, i No somos hormigas, de Javier Creus.
- Felicitat. El món està en depressió? Per això, sorgeixen intents de mesurar la felicitat. (Índex de salut social, ...). Apliquem la psicologia positiva: preparem-nos pel que ens fa feliços, i per això cal entendre el que fa feliços els nostres clients. De la felicitat com a projecte personal, a la felicitat com a projecte empresarial.
- On neixen les bones idees. A partir del llibre d'Steve Johanson. Where good ideas come from, que planteja els mecanismes d'innovació que es reproduexien al llarg de la història. Així, la incubació d'idees enfront de l'eureka!, que en realitat no existeix. O que les idees han de xocar unes amb les altres. O que el contexte ideal és un contexte "líquid", on les idees flueixin en llibertat i casualitat. Les ments connectades a altres ments produiran més innovació.
La sorpresa positiva: la presència d'alumnes de l'Escola Municipal del Treball de Granollers, mostrant el seu interès per l'emprenedoria. Bona feia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada