dimarts, 26 d’abril del 2011

Eulàlia Canal. Un poema a la panxa

D'on venen els poemes? Quina és la part del nostre cos que fabrica la poesia? En Babalú ho descobreix després de veure que el que li provocava el nus a la panxa era un poema!

El meu avi Bubú
té els cabells com la neu
i sap fer jocs de mans.

El meu avi Bubú
fa olor de pinyons
i de goma d'esborrar.

El meu avi Bubú
em parla com si jo
fos important.

Tot això era abans.
El meu avi Bubú
ara ja no hi és.

L'he buscat pels racons,
al bany, al rebost,
sota el llit, dins la nit ...

I l'he cridat: On ets?
Però ell no respon.

I, amb l'ajut del calidoscopi de la biblioteca, tota la classe aprendrà a veure-hi a dins dels poemes.


L'Eulàlia Canal ens torna a sorprendre amb aquest petit conte per als més petits (de 6 anys), il·lustrat per Ulises Wensell, que expressa magníficament la tristesa dels infants.
Si de veritat us agrada la lectura, no us el podeu perdre. Hi trobareu l'escència de la poesia. ...
Què en diu l'editorial?
El protagonista d’aquesta història és Babalú, un nen que té aproximadament sis anys i que no es troba a gust: no parla, no juga, i ningú no sap per què. La seva mestra intenta esbrinar-ho i junts descobreixen que el que li passa a Babalú és que està trist. El seu avi ha mort i ell no sap com expressar la seva tristesa. Després de tenir un mal de panxa molt fort, Babalú expulsa del seu interior un poema, un poema que ha escrit per al seu avi i que decideix compartir amb els companys i companyes de classe. Els sentiments de solidaritat i d’amistat de la seva mestra i dels companys faran que Babalú se senti millor i que entengui que, a través de la poesia, sempre podrà portar el seu avi al cor.

1 comentari:

Rodolfo del Hoyo Alfaro ha dit...

Encara no he vist el llibre, però vaig tenir la sort de poder llegir l'original molt abans que trobés editor. És un llibre preciós, ple d'imatges que expliquen les emocions i d'emocions que expliquen les imatges.