Cap al final de la novel·la, l'oncle Ferenc diu a la Susan -la protagonista, conjuntament amb la seva germana Vera: "Ells t'explicaran tot el que ha passat. Tots els que hem sobreviscut, hem patit. Hem d'explicar els nostres relats, ara, són els relats dels vius i dels morts -va sospirar profundament-. Espero que el món tingui prou força per escoltar-los tots".
Aquesta és la motivació de l'autora, Kathy Clark, filla de la Vera, per escriure, l'any 2004, les vivències de la Shoah des del punt de vista de dues nenes jueves hongareses, internades en un convent de monges -les Germanes de la Caritat del Convent de l'Àngel de la Guarda- , al bell mig de Budapest, que es va convertir en una espai de salvació per a més d'un centenar de criatures.
Una obra que va avançant lentament, amb les descobertes dia a dia de les barrabassades nazis amb els jueus; les petites dificultats creixents; la por del que passaria amb la seva família; la incertesa i la il·lusió de què la barbàrie s'acabés quan abans millor, seguint-ne la premsa clandestina; la descoberta d'una altra religió fora del seu món jueu; la resistència a fer desaparèixer la seva identitat jueva; els esforços per amagar-se cada dos per tres; ... Una mirada molt clara de com devien viure les criatures d'aleshores el que passava al seu entorn, els bombardejos, els rumors, ... En resum, una mirada a la guerra, com a pitjor mal de la humanitat, des dels ulls de dues petites nenes.
I és que l'intent d'extermini jueu dels nazis es visqué en tots els països on tingueren influència. I, a tot arreu, com per exemple, a Dinamarca, Lituània, Txèquia, Grècia, que no ha volgut que la memòria de la barbàrie s'esborri a mesura que ens deixaven els sobrevivents.
Aquesta és la motivació de l'autora, Kathy Clark, filla de la Vera, per escriure, l'any 2004, les vivències de la Shoah des del punt de vista de dues nenes jueves hongareses, internades en un convent de monges -les Germanes de la Caritat del Convent de l'Àngel de la Guarda- , al bell mig de Budapest, que es va convertir en una espai de salvació per a més d'un centenar de criatures.
Una obra que va avançant lentament, amb les descobertes dia a dia de les barrabassades nazis amb els jueus; les petites dificultats creixents; la por del que passaria amb la seva família; la incertesa i la il·lusió de què la barbàrie s'acabés quan abans millor, seguint-ne la premsa clandestina; la descoberta d'una altra religió fora del seu món jueu; la resistència a fer desaparèixer la seva identitat jueva; els esforços per amagar-se cada dos per tres; ... Una mirada molt clara de com devien viure les criatures d'aleshores el que passava al seu entorn, els bombardejos, els rumors, ... En resum, una mirada a la guerra, com a pitjor mal de la humanitat, des dels ulls de dues petites nenes.
I és que l'intent d'extermini jueu dels nazis es visqué en tots els països on tingueren influència. I, a tot arreu, com per exemple, a Dinamarca, Lituània, Txèquia, Grècia, que no ha volgut que la memòria de la barbàrie s'esborri a mesura que ens deixaven els sobrevivents.
El llibre està ben editat -amb imatges de la casa, la ciutat, i les protagonistes, i una bona traducció de l'anglès de l'Anna Alsina. L'Editorial Bambú hi afegeix, també, una fitxa didàctica ben interessant.
El 1944, durant l'ocupació dels alemanys a Hongria, envien la Susan i la Vera, dues germanes jueves, a un convent per amagar-les dels nazis. Allà, les nenes aprendran el veritable significat del valor gràcies a les monges, que arrisquen les pròpies vides per protegir-les. Però quan els soldats arriben a altes hores de la matinada, estan fora de perill, les nenes?
1 comentari:
ÉS MOL INTERESANT AQUET L9BRE, JO ME LELLEGITI ESTÀ BASTANT BÈ SÓV DEL COLEGI SANT VICEÇ I VISC A SANT VICENÇ DELS HORTS AL COSTAT DE BARCELONA.
ADEW.
Publica un comentari a l'entrada