Antonio Cancelo, cooperant a Mondragon

Llegit també a La Contra, la història d'un dels fundadors de la Cooperativa de Mondragon, d'on varen sortir projectes com Eroski, Fagor, i on avui hi treballen 60.000 cooperativistes. La generació de treball des d'un punt de vista social.
Així, el seu primer missatge té a veure amb la mirada individualista de la nostra educació: Ens eduquen per a ser individualistes i així ens costa posar en comú. I no sabem el que ens perdem!

Ens proposa el cooperativisme com a filosofia de treball, i de vida: "cada treballador aporta el que té i rep el que necessita”. I madura: "El que és de tots no és de ningú si abans no inculques un concepte solidari de propietat”.

Les seves arrels, en un entorn d'estudi (jesuita?), amb personatges com Mario Onaindia o Pello Sarasketa, més endavant detinguts com a etarres. La revolució, doncs, però des del treball.
El projecte neix com una alternativa al capitalisme, sorgida del personalisme cristià de Mounier i Maritain, que postulaven que els treballadors –no el capital- fossin propietaris i gestors dels mitjans de producció. (Però fins i tot els dirigents acaben sent propietat dels treballadors: Ell mateix era escollit pels seus subordinats, que després tenien tant poder de vot com ell).
Cancelo començà de gerent d’una cooperativa de consum a Eibar, que s’ajuntà després amb altres vuit, per fundar Eroski, que cresqué ràpidament, tot i les peculiaritats cooperatives, que dificulten el progrés. Per exemple, "el sou del millor retribuit, el president, era, com a molt, el triple del pitjor pagat: progressar amb aquest model requeria molta negociació". Avui, la relació és d'un 1/8, 8 que, després d'impostos, queda en un 1/5. "Però li asseguro que jo mateix no m'he emportat res després de presidir Mondragon. Allà es queda tot el valor que he creat -amb tots- per a totohom".

Per tant, molts dels millors professionals marxaven a empreses on pagaven més. "El que és curiós és que varen anar a empreses de la competència que després varem comprar".
Cal suplir la manca del major incentiu del capitalisme: la maximització individualitzada del benefici. "Nosaltres repartíem els beneficis. Així que s'havia de conseguir estimular a tothom".
Com a punt fort, l’equip. “Ens formàvem, cooperàvem, treballàvem junts ... I la major part dels beneficis -el 90 per cent- es reinvertien una i una altra vegada: enlloc de monetaritzar-se en retribució individual, es capitalitzaven per a reinvertir-los en el projecte comunitari".

Alguna altra reflexió interessant, si més no per mi: "Tú ets bo o dolent no en solitari, sinó dintre d'una determinada organització. Si canvies d'empresa, ja no ets -per bé o per mal- el mateix professional". I si no, que li preguntin a en Messi quan deixa de jugar en el Barça i juga amb la seva selecció!

Més endavant, Canelo seria el president de la Corporación Mondragón, que inclou Eroski, des de 1995 fins el 2001. I dóna una dada que l'omple d'orgull: "quan vaig entrar a presidir teníem 28.000 cooperativistes. Al marxar, n'érem 60.000". I és que, per ell, aquesta ha estat la seva raó per viure: ser útil.

Un model -el cooperatiu- que pot aportar-nos, en moments com el de crisi actuals, noves mirades sobre el món de l'economia. Tot i que no és una cooperativa de treball, sinó de consum -responsable- caldrà seguir l'evolució de la nova cooperativa de la Magrana Vallesana.