Joan Esculies. Contes bàrbars

Ja he expressat altres vegades que sóc lector d'autors. Per això, em costa trobar-ne de nous que em facin el pes. Normalment, acostuma a tractar-se d'alguna crítica favorable i fervorsa d'algun autor, o algun comentari recomanant un llibre en alguna entrevista. En aquest cas, però, fou el nom de l'autor, que em sonà en el moment de llegir-ne la portada a la llibreria: en Joan Esculies. Amb ell varem coincidir -durant un temps massa escàs- en l'equip del Conseller Balcells el maig de 2006.
No n'havia sabut res mes, i ara em trobo amb uns quants llibres -i uns quants articles al Sapiens i altres periòdics-, en una magnífica pàgina web de promoció personal. (Ves quin remei, això de promoure's un mateix a la xarxa! Ara em trobo que em diuen que hauria de fer el mateix!).
Aquests set Contes bàrbars són prou eloqüents dels temps que vivim:
els embolics sentimentals i familiars amb una noia equatoriana a Manresa (embruixats tots pels malucs de la Shakira); els maldecaps psicològics d'una noia pija a Camprodon; els somnis i enganys que produeixen els meteorits al Marroc de Paul Bowles; els problemes de feina del cap de premsa d'una organització terrorista (que, suposo, eren ben diferent que els d'una Conselleria!); més problemes per desenvolupar la feina per als periodistes de successos de TV3; les conseqüències de la política d'immigració de Sarkozy a Tolosa (la peça que més m'ha agradat d'aquest recull de fugues barbàriques); i finalment, les indecisions d'una noia molletenca que, després de passar per Londres, aconsegueix treballar en una notaria de Granollers, de vuit a tres (ja preguntaré a en Santi si la coneix) i embolicant-se amb el director d'una sucursal de Caixa Catalunya. Un conjunt de narracions prou properes a allò que podem entrellegir als diaris.
I, si en Joan Josep Isern diu que "l’estil de Joan Esculies és fred i calculat fins al mil·límetre. Va directe a barraca, deixa de banda l’artifici i sap donar els detalls justos en el moment oportú perquè la història flueixi sense problemes", jo no hi tinc res més a dir. Només que m'ha agradat força tastar-lo, i provaré de seguir-ho fent.

En aquest cas, el web del mateix autor en diu, del llibre: Contes bàrbars aplega set relats torbadors en els quals el lector es trobarà immers en el dia a dia d'una societat canviant, complicada i reglada fins a l'extrem. Paradoxalment, dels que hi viuen —o més aviat hi sobreviuen—, nadius d'un món incivilitzat, alguns intenten adaptar-se; uns altres se salten els condicionants; i molts es deixen emportar o esdevenen víctimes inconscients dels prejudicis.
No són contes morals, són retrats del paisatge espiritual del nostre temps, que ens aglutinen al voltant de peripècies quotidianes que vivim de prop: la feina, els negocis, els adolescents, el «Tercer» Món, la família tradicional, la immigració, les noves relacions personals, el terrorisme o el poder. Amb causticitat i enginy literari, Joan Esculies ens emmiralla amb diferents personatges, situacions i estats d'ànim que ens mostren la mestria d'aquest jove escriptor.
Joan Esculies Serrat, nascut a Manresa el 1976, va rebre el premi Ciutat d'Elx de narrativa l'any 2002 per la seva primera novel•la, L'ocell de la pluja. L'any 2005 va guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb Tràilers, un recull de vuitanta-cinc relats curts.