dilluns, 24 de gener de 2011

Brundibar a Terezin


Fotografia: Jordi Ribó
Quina sort l'aventura que estan visquent les noies i nois del Cor Infantil dels Amics de la Unió! Després d'un any 2010 on han cantat al Liceu, al Palau, a l'Auditori, una gira per Txèquia, havent quedat segons al concurs de Tolosa, i d'un Nadal ple d'assaigs, ahir van repetir a Girona l'òpera Brundibar a Terezin, una adaptació feta per en Quim Lecina de l'òpera de Hans Krasa, estrenada el 1941, i que es va representar 55 vegades en el camp d'extermini de Terezin, a Txèquia. Aquesta versió de l'obra, amb l'Orquestra Girona XXI, dirigida excel·lentment per Manel Valdivieso, s'havia estrenar fa tot just quinze dies a Granollers, i encara es podrà veure a Figueres i Mataró. No us els perdeu!
En aquesta ocasió, molt ben acompanyats del Cor de l'Associació Gironina d'Escoles de Música i de la Coral Rodamón del Foment Mataroní, va sonar molt millor encara que la primera vegada, i en voldria ressaltar un parell de treballs. Primer, l'actuació de la Joana Casanova en el paper de Petr Ginz, el jove periodista que relatà en els seus Diaris de Praga el procés de barbàrie nazi viscut pels jueus. I també el de German de la Riba, el baríton que fa de dolent, amb un homenatge excepcional al Gran Dictador de Chaplin, en el valset de Brundibar.
Just el dia en què, al diari ARA, l'Antoni Vives ens convida a aturar-nos un instant per fer silenci davant de la Shoah, el proper dia 27, en què es recorda la solució final aplicada al poble jueu pel règim nazi, és bo donar a conèixer iniciatives com aquesta, en què els més joves reviuen els fets que infants com ells van patir a mitjans del segle passat. I és que, com diu Berta Cabré, fent d'Eva Ginz, "qui oblida la història està exposat a repetir-la".
Fotografia Jordi Ribó
Val la pena comentar també que, de l'estrena, se'n van fer ressò a l'Avui/ El Punt, el Telenotícies deTV3, al Sortim, La novetat, doncs, fou que La Nostra gravés un assaig i, en el TN del diumenge, donés aquesta com la notícia cultural del dia! I és que, d'aquests joves cantaires, en sentirem a parlar durant molt temps!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gràcies pel teu nou blog. De ben segur que serà interessant.

Tens tota la raó. I aquests comentaris no els fas només mogut per la passió paternal, en la qual m´hi sento totalment identificat. L'espectacle és molt més que música o una òpera per a nens. És corprenedor veure com aquesta mainada han fet seu el missatge contra la violència i la barbàrie. Veient aquests espectacles l'esperança pren de nou el vol enmig d'un món adormit, mediocre i desmotivat. Val la pena seguir endavant i lluitar pels valors que Brundibár ens proposa.

Jordi Casanova