dimarts, 18 de gener de 2011

Reiner Zimnik. Jonàs el pescador

... a París els pescadors s'asseuen sempre a les vores del Sena a pescar.
El Sena és blau. Les seves ribes són grogues. Els pescadors porten mocadors vermells lligats al coll i el sol de París els crema l'esquena i els descoloreix les camises fins que queden blanques com el paper.
I el més important és la calma!
Els pescadors llancen els rellotges al Sena perquè al costat del riu el temps s'atura.

La ciutat se submergeix en un enorme llac platejat i, entre les ones i el dibuix que fan els fils de pescar entrellaçats, comença el regne dels somnis.
Pesquen només peixos petits, però no es canviarien per ningú ... els pescadors de París.

Així comença la història que la Puss, la cosina de l'autor, li explica sobre París, i que li farà donar la volta al món, fins a tornar al Born -bé, a París!
Una altra joia del Jardí secret de Viena -de fet, és el primer dels llibres, tot i que no el primer que m'he llegit- per aquells que volen llegir els clàssics de la literatura infantil. La història de Jonàs el pescador, escrita i il·lustrada -quina meravella d'il·lustracions a tinta!- per Reiner Zimnik.
Llegiu-lo, sobretot, amb el valor més important: la calma!
Com que en Jonàs parla el llenguatge dels pescadors -el nomenen rei dels pescadors-, que es parla per tot el món, s'entenia amb la gent de tots els països. Per això, pot arribar a apreciar detalls d'arreu on va: des que els camions de la llet trontollen pels carrers de Parísel mar, immens, que no s'acaba mai!; per les petites ciutats de la vora del Danubi, on hi ha pous encantats en els quals viuen peixets amb escates d'or pur; a Madrid, on abans de les curses de braus, els toreros sempre estan nerviosos; a Nova York, una ciutat molt gran i on tohom anava amb presses; en veure les llames, en Jonàs devia pensar en la Moniqu i en les noies de París; a Groenlandia, tot és blanc. I ens fa un dibuix -extraordinari- dels tres ossos polars perquè ens ho imaginem. Fins que vol conèixer en Gol·lu Gol·lu, el rei dels peixos.
Al final, havia après que fins i tot algú com ell, que havia estat nomenat el rei dels pescadors, tenia uns límits, i que als abismes més pregons hi ha misteris que un ésser humà mai no hauria d'interntar percar per portar a la llum. Ja se sap que París bé val una missa, i la paràbol·la del fill pròdig es repeteix.

A Llibres.cat en diuen, com a síntesi:
Zimnik té una habilitat extraordinària per crear un món petit i gran alhora, que ens fa riure i ens emociona, i sobretot que, tan bon punt tanquem el llibre, comencem a enyorar.
Jonàs és un pescador que viu al centre de París, molt a prop del Sena. Per a ell això és una gran sort, perquè el que més li agrada fer és llevar-se de bon matí i anar a pescar al riu, amb la seva canya i un mocador vermell lligat al coll, com els altres pescadors de París. Però ell no és ben bé com que els altres, perquè té un desig secret. Fins ara, només ha pescat peixos petits, peixos mitjans i de vegades... no ha pescat res de res! No li tocaria ja pescar un peix ben gros? Cada nit, a la seva petita habitació de les golfes de casa de Madame Dupont, la portera, Jonàs somia que pesca un peix enorme... sense sospitar que París és una ciutat on, si tens sort, es poden arribar a complir els teus desitjos.
I a la fitxa tècnica de l'editorial en diu:
Zimnik té una habilitat extraordinària per crear un món petit i gran alhora, que ens fa riure i ens emociona, i sobretot que, tan bon punt tanquem el llibre, comencem a enyorar.
Jonàs és un pescador que viu al centre de París, molt a prop del Sena. Per a ell això és una gran sort, perquè el que més li agrada fer és llevar-se de bon matí i anar a pescar al riu, amb la seva canya i un mocador vermell lligat al coll, com els altres pescadors de París. Però ell no és ben bé com que els altres, perquè té un desig secret. Fins ara, només ha pescat peixos petits, peixos mitjans i de vegades... no ha pescat res de res! No li tocaria ja pescar un peix ben gros? Cada nit, a la seva petita habitació de les golfes de casa de Madame Dupont, la portera, Jonàs somia que pesca un peix enorme ... sense sospitar que París és una ciutat on, si tens sort, es poden arribar a complir els teus desitjos.
Reiner Zimnik (Beuthem, Silèsia, 1930) aconsegueix, combinant il·lustració i text, provocar el somriure dels lectors, crear moments d’una gran intensitat poètica i fer-los pensar a través d’iròniques paràboles sobre la condició humana.