Max Otte, més desinformació que mai!

Afegeixo una nova etiqueta: après, on intentaré col·locar-hi aquells articles i/o reflexions que tenen a veure més amb l'àmbit professional, i que m'aporten idees noves. (De fet, tots aquests anys he defugit explícitament els apunts sobre temes de feina. Però, com que en aquests moments em trobo refent el meu perfil laboral i cercant noves orientacions, crec que és un bon moment per anotar-hi allò que em pot semblar interessant). Així, intentaré deixar constància d'allò que algú ha estat capaç d'imaginar-se (reflexions plasmades en un blog o un llibre, la prospectiva sobre l'evolució d'un sector econòmic, la innovació en un camp concret, la creativitat com a valor, la capacitat de superació personal, etc.) i que pot servir d'inspiració a algú altre per a crear nous escenaris -personals i professionals- de futur, i que, almenys a mi, m'aporten nous punts de vista.
Per començar, una entrevista de La (imprescindible) Contra (Què hi farem si La Vanguardia encara manté articulistes que, segons el meu criteri, valen la pena?), en aquest cas a Max Otte, pensador i economista alemany, que ens fa veure que tenim més DESinformació que mai!!
Per començar, una nova visió -bastant catastròfica- sobre el món del periodisme: Els periodistes estan sent substituits per una nova onada de mers gestors de continguts, alliçonats per a limitar-se a obtenir més clics en les notícies. Ja no han d'interpretar i jerarquitzar continguts per importància o interès, sinó només per a la seva audiència immediata. D'aquesta forma, ens desinformen.
Però, en realitat, es tracta d'un problema que va més enllà dels mitjans de comunicació: No és només un problema corporatiu dels periodistes. L'enfonsament de la informació s'inscriu en la regressió de la història: el capitalisme total ens fa retrocedir a un neofeudalisme, que concentra el poder i el diner en poques mans i condemna a la resta a la desinformació, la deseducació i, a la llarga, a la servitud i a la pobresa.
I, a més, que ens ha rebotat al conjunt de la ciutadania: Se'ns ha culpabilitzat a tots dels abusos d'uns quans aprofitats i estem pagant els seus excessos amb retalls en els sous i serveis públics. I fixeu-vos on acaben els expolítics a canvi del favor: a sou de les multinacionals. (I això ho diu el dia que es fa públic que l'Aznar assessorarà a Endesa!!).
Segueix amb un avís que sembla fet expressament per a TV3: Aviat veureu com, un cop liquidats o reduits a la banalitat més o menys rendible els mitjans privats de qualitat, les empreses informatives públiques seran titllades d'ineficients i obsoletes. Preparem-nos, doncs!
Tot i que, segons ell, hi ha poc a fer: el lector desinformat acaba per conformar-se amb els continguts més superficials.
La lluita per la independènia (dels mitjans, en aquest cas) és més profunda del que ens imaginem: Alguns mitjans sobreviuen al vendre la seva independència a un partidisme polític cada cop més descarat a canvi de subvencions i concessions. Al seu torn, aquests polítics serveixen als nous senyors feudals de la banca i l'empresa, que no necessiten guanyar eleccions per manar.
La causa de tot rau en el sistema: És una lògica, la de la selva capitalista, que s'imposa poc a poc i empobreix primer el criteri, l'educació i la informació de les classes mitjanes; després limitarà les seves rendes. I això que succeeix amb la infomació, passa també amb la formació, els serveis públic i la representació política.
I acaba donant la raó a l'Amadeu Barbany: I la seva correlació en l'àmbit empresarial és l'economia franquiciada. La franquícia és deconstrucció d'un procés productiu. La central concentra tot el poder de decisió i condemna la resta a executar com a robots tasques que no requereixen formació. A McDonald's, una pila de directius decideixen a la central fins el tamany dels cogombres que serviran en tot el planeta i als milers de treballadors de cada restaurant o franquiciat no els queda marge per a l'aprenentatge o el progrés.
En pocs anys, doncs, haurem passat de lluitar contra en Franco a lluitar contra les Franquícies. I és que, al final, tot torna!