dissabte, 15 de gener de 2011

Simona Levi i la cultura lliure

LV entrevistaSimona Levi, una de les persones en aquest país -i d'aquest país- que té una mirada més fresca i provocadora sobre el món cultural, amb una capacitat com ningú de trencar els esquemes i clixés que tenim rovellats després de tants anys d'anar afartant el sistema. Ella es defineix com a activista pro cultura lliure, i es dedica a propagar les alternatives al copyright i les virtuts dels software lliure, amb mètodes que alguns han volgut assimilar més aviat a Robin Hood per a desacreditar-la. Assegura que l'art serveix per a transformar, però també per a vestir el poder vigent, i a aquest poder s'hi ha enfrontat sense complexes.
I, lluny de desistir, ha estat capaç d'aplegar a Barcelona cada any les persones més innovadores en el camp cultural, tant pel que fa a les aplicacions de les noves tecnologies, com a noves mirades sobre la propietat intel·lectual i els drets d'autor, nous models de negoci amb internet, ... Però, sobretot, ha fet seure i debatre aquella gent d'arreu del planeta que pensen que la cultura és un bé preuat que cal compartir amb tothom, i que cerquen solucions -imaginatives, totes elles- a la capacitat de donar sortida a les creacions culturals, de forma compatible amb la capacitat de subsistència de l'artista.



I -cosa que té encara més mèrit- ha aconseguit fa tot just dos mesos la implicació del Govern de Catalunya i l'observació de la Unió Europea en el Fòrum internacional d’accés a la cultura i al coneixement en l’era digital (FCFòrum), que enguany s'ha celebrat a l'Arts Santa Mònica. (Fòrum, per cert, en el qual es va aprovar, l'any passat, un dels documents més interessants i de futur com és la Carta per la Innovació, la Creativitat i l’Accés al Coneixement. Els Drets de ciutadans i artistes en l’era digital).
També em va agradar molt veure-la com a "directora per un dia" de VilaWeb el passat mes de novembre, aportant al diari la seva obsessió per la cultura lliure i pels drets dins internet, cosa que no fou difícil perquè el comparteixen -diari i activista- aquesta obsessió.
El que volia ressaltar, però, és la seva visió privilegiada de les tendències de futur del model de negoci de la cultura a internet: "a partir d'ara, el negoci estarà en els continguts 'live' i els que circulin ràpid", expressades en aquesta entrevista. Us en tradueixo alguns paràgrafs que crec interessants:

Per començar, posar internet a nivell d'un dret de les persones, com la vivenda o el benestar físic. Igual que ho és la mobilitat de la gent, i per això el transport -públic?- hauria de ser gratuït.

Planteja una xarxa neutral, no intervinguda, no dirigida com la grella d'una televisió.  Lluny dels convencionalismes, creu que les empresas, la propietat, els governs, no han de jutgar qui es connecta, a quina velocitat o què poden visitar i què no. I han de tenir la mateixa força i capacitats una multinacional que una botiga normal.

Està esperançada perquè està al corrent de moviments per tal de 'desenganxar-se' -com qui ho fa amb el tabac- de Microsoft, i en coneix el detall de tots aquells que en fan cursos, formació, jornades, per tal de migrar-se a Linus, Creative Commons, i d'altres eines de compartir per internet. Per exemple, en el CCCB no hi havia Photoshop i, com que no tenien recursos per comprar llicències, varen instal·lar el GIMP. La gran diferència amb el software lliure és que tenim una alternativa, sentencia.

Té una posició privilegiada per observar tots els moviments socials que hi ha a internet: "Funcionem per nínxols, per col·lectius d'interès i prioritats, perquè no podem estar en tot. Hi ha rebel·lió, només que és en espais virtuals, en cercles amplis d'afinitat. L'oposició a la Llei Sinde ha estat un clar exemple: en un dia hi hagué 100.000 persones signant un manifest. Internet ens ha concedit a la ciutadania la possibilitat d'organitzar-nos de forma complementària, que no fa fata estar en tot, sinó que entre tots es poden fer grans coses, cadascú des de la seva temàtica. Si perdem aquesta eina, perderem una capacitat de lobby que mai abans havíem tingut".

En el cas de la música, veu que s'estan formant a la xarxa una pla d'alternatives per a rendibilitzar les capacitats pròpies. Requereixen esforç, però també es requeria abans, per tal que algú et publiqués un disc i la ràdio te'l punxés. I posa l'exemple de crowd-funding de Kickstarter, on la gent jutja les possibilitats d'una obra i decideix si vol i pot invertir en alguna i amb quina quantitat, convertint-se en accionista d'aquella obra. S'hi combina, doncs, la possibilitat de compartir inversió tant els ciutadans com les grans productores. ... El que no tenia sentit era el que passava abans, que t'endeutaves a gran escala per a produir una obra que després no se sabia si es vendria o no. Internet, en canvi, permet provar si la teva música o la teva literatura funcionen, rebre comentaris, comparar, amb un cost no tan alt.

I segeix llargament explicant el cas de la música: Les descàrregues de música, com a contrapartida, han disparat l'escoltar música, l'interés de nous consumidors i, al final, la despesa en locals que programen música en directe. ... És un trasvassament de beneficis. Baixa la venda de discs, però pugen els concerts i les vendes per internet. ... A partir d'ara, el negoci estarà en els continguts 'live' [en viu] i els que circulin ràpid.

En el cas de la literatura, és un xic més complexe: la qüestió no és viure sense drets d'autor. Justament, els que els defensen tant amaguen que aquests drets es feien servir per a precaritzar el talent de la gent. En especial, en els contractes per a televisió i editorials. Els guionistes, per exemple, no cobren per les decenes de guions que escriuen sinó només pels pocs que arriben a emetre's.

I difon experiències alternatives que han funcionat: La llibreria - editorial cooperativa Traficantes de Sueños, per exemple. Funciona, hi ha gent que viu dels llibres que venen. Segons ells, la clau està en tornar als nínxols de mercat, als grups d'interès. Una tendència de retorn a allò micro, especialitzat, a una mesura més humana, enlloc de les grans superfícies on tot està junt.

No és tan senzill, però, el cas dels llibres i la irrupció de l'e-book: Han de canviar el negoci, perquè l'educació i el ritme de la vida quotidiana han canviat. Ja ningú llegeix un paràgraf que l'aburreix; salta a una altra pàgina i llestos. La literatura té un ritme molt diferent al de la era actual.

La Simona, com a promotora cultural, també ha coordinat debats de reflexió a l'entorn de la figura de l'artista, com el Inn Motion 2009 ‘¿Per a què serveixen els artistes?' Ella creu que a través de l'art es pot transformar el pensament. Tot i que també denuncia que certs artistes també s'han venut als reis, al poder, a la propaganda ... I avui, com sempre, és difícil trobar artistes que plantegin la seva funció transformadora.

Per això, critia el sistema d'ensenyament de les arts: S'ha enfatitzat massa la part d'expressar el propi jo, explicar els propis sentiments. De fet, és el que majortàriament s'ensenya a les acadèmies. Tant que, en la majoria de coses que veiem com a espectadors, sortim pensant per a què ens han fet venir a escoltar la seva vida i les seves coses. S'ha eliminat, ja no s'ensenya, el deure artístic de comunicar. No val només expressar alguna cosa, sinó que aquesta ha d'arribar, emocionar, aportar quelcom al seu interlocutor. I és que ella és deixeble de Lecoq.

En l'àmbit més polític -com és normal- reclama una cultura més forta i poderosa per a Catalunya, cuidant-ne totes les capes. La cultura és l'ànima de les societats, subjeca el creixement dels pobles; així que les persones que remenen el diner per a la cultura no han de ser alienes a la realitat dels ciutadans. ... I s'han de pregutar com la cultura pot intervenir positivament en el progrés de la gent. Massa sovint, tant gestors com artistes perden el contacte amb la societat.

I fa una reflexió final a l'entorn de la cultura subvencionada, des del poder: Els artistes han de treure diner de on n'hi hagi, per ser la vanguàrdia de la revolució. .. Jo no deixaré de fer el que faig per por de què em retirin les subvencions. I farà ben fet!

(Enllaç al document:"Aquí todo lo que las industrias tienen que saber para su reconversión").

Com veieu, unes reflexions de tendències ben interessant, les que proposa Simona Levi. (I tot això, sense parlar de la seva vessant de gestora cultural, establerta a Barcelona des del 1990, combinant la direcció del centre d'agitació cultural Conservas, al carrer Sant Pau del Raval, amb el teatre i les performances, coordinant també el festival bianual IN MOTION del CCCB, liderant el colectivo La-EX (abans EXGAE) i participant activament en diversos movients socials a favor del lliure intercanvi de continguts a Internet, del dret a la vivenda i l'ús de l'espai públic). Un exemple de responsabilitat, des de la cultura, amb la societat on viu. Per molts anys!