Michael Bond. Un ós anomenat Paddington

Diu un proverbi àrab que "un llibre és com un jardí secret que es pot portar a la butxaca". I d'aquesta dita, la gent de Viena n'ha tret una nova col·lecció, amb clàssics de la literatura infantil. (Aquesta pot ser una bona innovació de producte: per als lectors de tota la vida de l'editorial, ampliar el seu camp de lectura a partir dels primers llibres devorats pels seus autors preferits, amb una edició curosa). El primer dels lliuraments és amb Un ós anomenat Paddignton, de Michael Bond, que encapçala una llarga sèrie de títols amb aquest osset de protagonista, editat el 1958 per primera vegada a Anglaterra. I que inclou les il·lustracions originals de Peggy Fortnum.
Es tracta de la història veritable d'un ós del Perú profund i que arriba a l'estació de Paddignton, on l'acull la família Brown a la seva casa del número trenta-dos de Windsor Gardens. Un ós al que sempre li passen coses, i que es fa estimar per tothom. Com el defineix el seu creador, l'osset Paddignton, "tot i que sovint té el cap als núvols, toca fermament de peus a terra i té les idees molt clares sobre què està bé i què no ho està". És "sempre educat, eternament optimista, de vegades desconcertat" per la vida dels humans. I, sobretot, fidel a la seva melmelada.
De fet, en moments en què totes les històries han d'anar envoltades d'aventures encara més extraordinàries que les d'en Massagran, i on la màgia és a l'ordre del dia de qualseovl novel·la, imaginant-se grans mons paral·lels en els quals es construeixen escenaris sorprenents i històries més fantasioses que les de les telenovel·les, s'agraeix molt trobar-se una història tan tranquil·la com l'arribada d'aquest ós enmig del dia a dia d'una família londinenca. Totes les coses que passen -a l'ós i a la família- no són pas entremeliadures gruixudes, com les d'en Bernat Barroer, sinó petites anècdotes, surgides de l'esperit encuriosit d'en Paddington. I amb la simpatia com a punt fort. No hi ha capítol -a casa, amb la dutxa o les pintures, al metro, al mercat, a la gran superfície, al teatre, a la platja- on no n'hi passi una de senzilla, però que genera sempre un gran enrenou al seu voltant. (Jo el veig com una barreja entre Mister Bean i el meu germà Vicens quan era petit, si fa no fa! Especialment quan diu la senyora Brown que el que el fa patir és que darrerament s'ha portat bé!).
En resum, un llibre per a la gent que estima el plaer de la lectura tranquil·la.

Des de l'editorial, ens anuncien que els nens anglesos llegeixen molt més que els nens catalans. I el seu primer llibre sol ser Un ós anomentat Paddington. Potser no és una casualitat. Un ós anomenat Paddington és, sobretot, un gran clàssic infantil, tot i que és un magnífic divertiment per a totes les edats. Ha estat traduït a més de 40 idiomes i se n’han fet centenars d’edicions. Aquesta és la primera vegada que es publica en català, en una edició que inclou les il·lustracions originals.
A la contracoberta podem llegir-ne un troç: «Un ós? Aquí, a l'estació de trens de Paddington? —va dir la senyora Brown mirant el seu marit amb expressió de sorpresa—. Quina ximpleria, Henry, no pot ser.» Però el senyor Brown no s'equivocava: l’osset era allà, just al mig de l’andana, amb un barret estrany i una etiqueta penjada al coll que deia: «Si us plau, tingueu cura d'aquest ós. Gràcies». Així que els Brown el van convidar a berenar i se’l van emportar a casa, on l'esperaven un bon bany d’aigua calenta i els dos nens de la família. «Demà serà un altre dia i ja veurem com en sortim, d'aquest embolic», va pensar el senyor Brown, sens dubte perquè llavors encara no sabia que els embolics de veritat encara havien d’arribar... i és que a Paddington sempre li passen coses, perquè Paddington és d'aquesta mena d'óssos.