Aixi com a tots ens queda clar quina és l'edat del "pavo", sembla ser que a partir dels cinquanta t'arriba l'"edat del dubte" i et sorprenen una corrua d'auto-preguntes sobre el que et queda de vida i la bondat de tot el que t'has empescat fins aleshores. (A un servidor encara no li ha arribat l'hora, però queda clar que ja s'acosta!).
I això és el que li passa a en Montalbano, sobretot pel que fa a la seriositat de la relació amb les dones, i més després de l'aparició de la Laura Belladona -el nom ho diu tot-, que li remou els sentiments fins a extrems que no recordava des de l'adolescència i el fa enrojolar i tot!
Amb aquest atractiu, ens embolica en una història més marítima que mai -és estrany que tractant-se de Sicília, ben poques novel·les es relacionen amb temàtica marinera, a excepció, és clar, de quan es tracta de cuina, on el peix hi té un lloc privilegiat
Amb tocs ben divertits, com sempre i més encara si te l'imagines gesticulant, amb les dues mans a la vegada, i les puntes dels dits tocant-se cap amunt, en Montalbano ha de lluitar contra els seus somnis, en Catarella i el seu llenguatge particular, en Melis i les seves convencions buròcrates i religioses, i, aquest cop, contra un
carregament ben especial, procedent de l'Àfrica.
La dificultat -i l'encert- de la traducció és evident per la multitud d'expressions i frases fetes que, pel que es veu, també t'arriben amb l'edat (Preparem-nos, doncs:
espolsar-se les mosques de sobre;
el llit és una gran cosa, si no s'hi dorm s'hi reposa; el cul d'en Jaumet;
a jugar al gat i la rata;
preu per preu, sabates grosses;
en un tres i no res).
I així, mentre va aprofundint en el dialecte sicilià, en Camilleri no deixa d'intercalar fragments de
Petrarca o
Elio Vittorini. I no desaprofita l'ocasió per deixar anar alguna crítica enverinada al Govern italià (el del 2008, d'en Berlusconi!), amb la Llei contra la immigració o el percentatge d'assassinats laborals, ja que està ben convençut que el noranta per cent d'accidents mortals són sempre culpa de l'empresari.
I, molt menys encara, ens deixarà sense el seu particular llibre de cuina siciliana (rogers fregits, amb bròquil o a la lionesa; samfaina siciliana; pasta a la norma o amb bròcoli; aubergínies a la parmesana; espaguettis amb tinta de calamar; tendrums en vinagre; pasta al forn; plat d'olives, formatge i sardines o anxoves; amanida marinera, ...).
Val a dir que em preocupa el ritme de les edicions en català, que no és el mateix que el de l'escriptor a generar noves novel·les d'en Montalbano. De fet,
l'età del dubbio és del 2008, i en porta unes quantes d'escrites encara no editades en la nostra llengua. Al mateix temps, me n'alegro que ja s'hagin generat
rutes literàries seguint les traces d'en Montalbano. Serà qüestió, doncs, d'enviar la butlleta que adjunta aquest cop l'editorial, a veure si ens toca un viatge a Sicília!
Aquest estiu, el nostre recull s'ha ampliat amb dues propostes més, trobades a Itàlia, un dels països que més versions té, per a cada llengua i dialecte.
