Arcadi Oliveres. Aturem la crisi

El subtítol -Les perversions d'un sistema que és possible canviar- és prou explícit respecte el contingut. Enfront dels mals de la crisi, una anàlisi ben crítica i de punta afilada, llistant tot el seguit de perversions que hem permès entre tots que ens fessin anar d'un costat a l'altre sense veure'n el final. Cada una d'elles, acompanyada d'una caixa d'eines per capgirar-la. I un epíleg optimista, de l'estil We can; un crit a la rebel·lió amb uns principis també prou clars per ser aplicats entre tots.
Mirat amb més detall, hi trobem l'anàlisi sobre el sistema financer, amb una crida a la banca ètica, treballant per als més necessitats, i perseguint, l'especulació, el frau fiscal i els paradisos. Segueix amb una mirada al consum desenfrenat, denunciant les 60.000 persones que moren diàriament de fam, i pregonant un canvi d'hàbits alimentaris, de consum i energètics. L'explicació de la bombolla immobiliària, els EROs escandalosos, la necessitat de la immigració i el nou paper dels sindicats, que haurien de treballar per noves solucions als problemes de l'habitatge, l'atur i l'estalvi. L'observació de com la democràcia s'ha anat degenerant, començant per les Nacions Unides i la Unió Europea, fins als nous fets del Palau de la Música, amb una demanda de democratitzar els organismes de control arreu. I l'anàlisi de com la societat s'ha anat tornant paranoica i la seguretat ha passat a ser l'excusa perfecta per a l'imperi del control, la por, la desinformació i l'engany per a generar nous conflictes bèlics, al darrere dels quals només hi ha interessos bruts, dels estats i de les grans corporacions. Per això, la proposta de reduir la despesa militar, augmentar la negociació en tots els terrenys i, fins i tot, exercitar l'objecció de consciència fiscal. El darrer capítol, cap al món post-crisi, ens prepara per a un nou model econòmic i una democràcia més real que l'actual, en els quals el paper de la ciutadania serà clau. El canvi per aturar la crisi passa també per un canvi de mentalitat. Encara som a temps de canviar-ho.
L'Arcadi escriu igual com parla. A mesura que avances en el llibre, et va venint a la ment la seva veu, pausada però sense aturades. Insistent, amb un to de veu baix, de professor universitari que narra l'assignatura com si expliqués un conte al nét. Talment una de les seves classes magistrals. I aquest llibre, certament, n'és una de bona. ...

L'editorial en diu això, del llibre:
El llibre per saber què ha passat amb la crisi, denunciar els culpables i proposar solucions per canviar el sistema
Ja ho sabem: hi ha una crisi. I no és la primera que fa trontollar el sistema. Però si és diferent o ha tingut més ressò que les anteriors és perquè aquesta vegada, diuen els experts, té un component afegit: és global. Tenim un sistema financer que ha fet aigües, milers de persones s’han quedat sense feina, la fam augmenta i el planeta emmalalteix cada dia més.
Què ha passat aquesta vegada? Per què s’ha arribat fins aquí? Qui hi ha al darrera de la crisi? Què hi podem fer nosaltres? Arcadi Oliveres, líder dels moviments altermundistes, desemmascara en aquest llibre els principals culpables d’una crisi que s’hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices. Però, com diuen alguns, és massa tard per a ser pessimistes: les claus per al canvi són possibles. I ara, ja, del tot necessàries.


Barcelona (1945), és doctor en Ciències Econòmiques i professor del departament d’Economia Aplicada de la UAB. Com a expert en relacions Nord-Sud i qüestions de desenvolupament i economia de la defensa, imparteix nombroses classes de màsters i postgraus en cooperació i desenvolupament. És president de Justícia i Pau, de la Fundació Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès i membre de la Societat Catalana d’Economia, d’ATTAC i de la junta de govern de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).


En el terreny editorial ha col·laborat en les obres ¿Quién debe a quién? Deuda ecológica y deuda externa (Barcelona, 2003), Aldea Global, Justícia Parcial (Barcelona, 2003), El ciclo armamentista en España (Barcelona, 2000) i Nord-Sud, diagnòstic i perspectives (Barcelona, 1988). En solitari ha publicat Contra la fam i la guerra (2004), Un altre món (2006) i El meu camí cap a la utopia (2008), tots tres a Angle Editorial, i també En qué mundo vivimos (Icària, 2009).


I, en el seu blog, en diu això:

El llibre per saber què ha passat amb la crisi, denunciar els culpables i proposar solucions per canviar el sistema

Arcadi Oliveres desemmascara en aquest llibre els principals culpables d’una crisi que s’hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices
Vivim immersos en diferents crisis. Una crisi del sistema capitalista financer; una crisi permanent, la del tercer món; una crisi ecològica; una crisi de valors; una crisi de les democràcies... Totes aquestes crisis, però, no s’han produït per generació espontània. I aquest llibre sorgeix de la voluntat de denunciar uns especuladors que mouen bilions i bilions de dòlars i que ho fan sense que ningú no els posi cap fre. A Aturem la crisi, Arcadi Oliveres, líder dels moviments altermundistes, desemmascara els principals culpables d’una crisi que s’hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices. El llibre treu a la llum perversions financeres, retrata especuladors sense fre, el frau fiscal, els paradisos fiscals... De nivell mundial a casa nostra, de Bernard Madoff al Palau de la Música passant pels oleoductes d’Afganistan o Santa Coloma de Gramanet.


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: Tindrà lloc el dimecres 31 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a la Llibreria Bertrand (Rambla de Catalunya, 37). Acompanyaran l’autor Muriel Casals, professora d’economia i presidenta d’Òmnium Cultural, Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau i Iolanda Fresnillo, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització.

ARCADI OLIVERES Barcelona (1945), és doctor en Ciències Econòmiques, professor del departament d’Economia Aplicada de la UAB i president de Justícia i Pau. És president del Consell Català del Foment de la Pau, de la Fundació Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès, de FOCIR i de l’Associació Lectura Fàcil. És membre actiu de la Societat Catalana d’Economia, d’ATTAC i del patronat del Casal d’Europa de Sabadell. En el terreny editorial, ha col·laborat a ¿Quién debe a quién? Deuda ecológica y deuda externa (Barcelona, 2003), Aldea Global, Justícia Parcial (Barcelona, 2003), El ciclo armamentista en España (Barcelona, 2000) i Nord- sud, diagnòstic i perspectives (Barcelona, 1988). En solitari ha publicat Contra la fam i la guerra (2004), Un altre món (2006) i El meu camí cap a la utopia (2008), tots tres a Angle Editorial.